Apunts

A reveure, Anni Serra Sala

Amiga, veïna del Barri Vell de Girona i clienta de jove

Aviat les tardes s’allargaran, les mimoses, que ja despunten, floriran i el seu groc i la seva olor a molts ens recordaran moments entranyables de la nostra vida. Mentre pensava que això estava a punt d’arribar, m’arriba la notícia del traspàs de l’estimada Anni. Ho vaig saber per una nota penjada al Facebook pel seu fill Xevi, on donava gràcies als que li han fet companyia durant aquest temps. He de dir que malgrat saber que estava malament m’ha colpit.

Estimada Anni: se’m fa dur pensar que no li podré trucar més. Feia temps que ens escrivíem al Facebook, on recordava coses, donava opinions, però el que em va fer feliç va ser quan va dir que havia anat a col·legi amb en Raimon. Em va omplir de felicitat. No parlem de quatre dies. Ell va plegar als 14 anys per poder treballar. Li vaig posar fotos de quan era jove i un dia em va dir que tenia la mirada de murri, però que era bona persona.

Quan va arribar Sant Jordi, malgrat que entrava i sortia de l’hospital Josep Trueta, tenia ganes de viure i gaudir. Es va fer portar amb cadira allà on pengen aquelles heures tan verdes, on el tren passa per damunt després del Cul de la Lleona. Es va retratar amb un llibre que s’havia firat i unes roses, segur que una era del seu estimat marit, el Sr. Joaquim, amb qui es cuidaven mútuament. Li vaig trucar i li vaig dir: “Anni, li regalo un llibre.” I ella em va dir: “Carme, quan va sortir el vaig comprar i tu me’l vas dedicar llavors.” Em recordava les festes de Sant Tomàs celebrades a casa. No em vaig resistir i li vaig dir: “Li dedicaré el de les Fulles, així no serà dit que no he dedicat cap llibre, em posaré en contacte amb el seu fill per portar-l’hi.”

A partir d’aquí em va donar el telèfon perquè li truqués. Així va ser. En sentir-la el primer dia semblava que parlava amb un àngel, una veu dolça i jove. Avui he sabut que de jove havia treballat als caramels Gerio.

Anni, ara entenc la dolçor que desprenien les seves paraules. Em quedo amb el record i amb com n’era de feliç. Sols les dues últimes vegades, una tan sols del dia de Reis, em va dir: “Carme, estic cansada, no puc parlar.” I jo vaig dir-li: “No es cansi, ens hem sentit.” Li vaig fer un muntatge de fotos i l’hi vaig penjar al Facebook. “Dedicat a vostè.” Era el rei negre, el seu amic.

Anni, segur que quan arribi a dalt la vindran a esperar gent coneguda i estimada. Si veu en Raimon li doni records de part meva. Anni, avui la gent del Facebook ens sentirem una mica orfes. Vostè era el nostre àngel. No pateixi, en Jordi i en Xevi, que tan bé l’han cuidada, no deixaran el seu estimat Joaquim. Són unes grans persones. Descansi en pau.

Avui li diran adeu a les 10 al Tanatori de Girona. Jo no hi seré, però des de casa recordaré les seves últimes paraules.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.