Apunts

“Adeu, Meli” “Què hi fots, aquí, Miquel?”

Amèlia Trueta i Llacuna ha mort als 97 anys

Amèlia Trueta i Llacuna, de 97 anys, llicenciada en història per la Universitat d’Oxford, activista per la llibertat de Catalunya, filla gran del doctor Josep Trueta i mare dels activistes i professors universitaris Miquel i Toni Strubell, va ser acomiadada en un acte íntim ahir, al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona. Hi van ser el president de la Generalitat Quim Torra i la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Un ram de roses vermelles i una gran estelada cobrien el taüt. Entre els tres parlaments que van fer el seu fill Toni, el president Torra i tres dels seus nets, la banda sonora amb la qual van voler sintetitzar la vida de “la Meli”. Si em dius adeu, de Lluís Llach; El cant dels ocells, de Pau Casals, i As times goes by, de la pel·lícula Casablanca. Toni Strubell i el president Torra (editor de l’epistolari Estimat doctor/admirat mestre: una amistat en 79 cartes) van explicar la transcendència i la importància de l’amistat entre Trueta i Casals per al país i per a les famílies. Pau Casals havia promès que no tocaria a cap país que reconegués el dictador Franco, i per això quan Amèlia es va casar a Anglaterra no va assistir a la boda i es va quedar a Prada, des d’on li va tocar El cant dels ocells, que ahir va tornar a sonar en el seu comiat. Strubell va definir la seva mare com una dona que va saber anar a contracorrent, que és com li va tocar viure des de la infància fins al darrer moment, ja que no ha pogut veure la seva nació en plena llibertat. Trenta-sis dies abans de morir, encara va voler que la portessin a protestar contra un jutge que no li era benvingut. I allà va ser. A contracorrent fins al final. Fa cinc mesos, quan va morir el seu fill gran, en Miquel, i en atenció al seu delicat estat de salut, els metges van recomanar i la família va decidir estalviar-li l’horror de dir-li que havia perdut un fill. “Per això –deia ahir en Toni– sabem amb tota seguretat el primer que dirà quan arribi on s’hagi d’arribar i hi trobi el meu germà.” “Ostres, què hi fots, aquí, Miquel?” L’Amèlia Trueta i Llacuna, de 97 anys, en feia sis que estava molt delicada de salut i necessitava atenció continuada. Però fins al darrer moment va mantenir el costum que la família ha considerat factor clau en la seva longevitat. El te de les cinc, sí. Però molt més decisiu, el whisky amb soda de les vuit. Dimarts passat encara van prendre amb el seu fill Toni el de rigor.

Descansi en pau, Amèlia Trueta, Meli.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.