Apunts

Eduard Font i Coll

Músic de la Cobla Orquestra Montgrins entre el 1957 i el 1995, és autor de la sardana ‘Girona, temps de flors’

El músic Eduard Font i Coll va morir dimarts a Torroella de Montgrí, on vivia, als 92 anys. Instrumentista de tible, Font es va iniciar en les cobles orquestra Torrevella i Principal de l’Escala, i el 1957 es va incorporar a la Montgrins per substituir el seu pare, Josep Font i Grau, quan es va jubilar. Tant el seu pare com el seu germà Martirià, que va ser director dels Montgrins durant molts anys, van compondre nombroses sardanes. “A mi, en canvi, no se m’havia acudit mai compondre sardanes”, explicava l’Eduard a aquest diari quan la Montgrins va gravar i estrenar, el 2015, la seva sisena sardana, Girona, temps de flors.

Eduard Font (Bordils, 1930) va ser músic dels Montgrins fins al 1995 i també va ser representant d’aquesta cobla, la qual cosa no li havia deixat gaire temps per a la composició. Des que es va jubilar, a part de l’esmentada Girona, temps de flors

eestrenada en la gran exposició de flors gironina, el maig del 2015–, Eduard Font també va compondre altres sardanes com ara Inquietud, Fonts i pins, Del cor al tenor –dedicada al tenora dels Montgrins–, Àncora i timó i Quina [email protected], inspirada en una sardana del seu pare, Quina parella!

Entre el 1976 i el 1997, va ser un dels impulsors de l’Assemblea Local de la Creu Roja de Torroella de Montgrí-l’Estartit, que va presidir durant més de quinze anys, i el 1990 també es va implicar en la creació de la Federació Sardanista de Catalunya. L’any 2000, l’Ajuntament de Torroella li va atorgar la Medalla del Montgrí, la màxima distinció local, durant la festa major. En els últims anys va ser director de la Coral de la Llar dels Jubilats El Recer de Torroella.

Una de les seves filles, la Mercè, filòloga de formació, va escriure les lletres d’algunes de les seves sardanes, com ara Girona, temps de flors i Inquietud. Dos fills més, la Mariona i l’Eduard, també han donat continuïtat a la llarga tradició musical de la família. Ella va gravar com a cantant solista els discos D’Aram i Madame Picabia, i ell ha estat teclista de Glaucs, Sopa de Cabra i Lax’n’Busto, i també va gravar en solitari el disc 30 milions d’anys llum. Són la quarta generació d’una nissaga musical que va començar al segle XIX, quan el seu besavi tocava l’acordió a les tavernes de Bordils.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.