El periodista, locutor, cantautor i escriptor Emili Suriñach Arderiu (Roda de Ter, 1944) va morir ahir als 81 anys a Mataró, ciutat on havia residit els últims anys. Va ser un destacat poeta i narrador en llengua castellana i va ser un dels traductors, juntament amb Carles Duarte, d’alguns dels poemes de Miquel Martí i Pol.

Entre d’altres guardons, va rebre el Premio Héctor de l’Agrupació Hispana d’escriptors i el Les Santes-Ciutat de Mataró de poesia. Va ser també finalista del premi Nadal i una de les traduccions de Martí i Pol li va valer el premi de poesia Laureà Mela.

Va ser lletrista de més d’un centenar de cançons, va treballar a El Correo Catalán i va destapar-se com a poeta oníric en l’obra Achmandu als anys vuitanta. En la seva vessant d’actor va fer petits papers en sèries de televisió.

En l’àmbit professional també va treballar a l’Agència Tributària. Ho va deixar per dedicar-se plenament a l’escriptura. El 2000 va publicar Doce (Sial Ediciones), una ambiciosa novel·la amb influències d’alguns dels seus autors preferits, com Aldous Huxley i Herman Hesse. El 2005 va tornar a mostrar la seva ambició en l’obra La gran puerta (Editorial Smara) i el 2006 va veure a la llum el poemari La casa.

A banda de la seva passió per l’escriptura, també era un gran aficionat a les curses de fons, com ara les maratons i un gran amant del cinema clàssic. Tenia una memòria, en aquest sentit, fotogràfica.