Josep Llorà i Comas, ‘Pitu ferrer'

Hem perdut la teva influència i referència. Els que ja fa uns anys que trepitgem el teu estimat poble hem après, evolucionat i canviat amb tu.

Ferrer d'ofici, vas adaptar-te als temps com ningú, amb intel·ligència, capacitat de treball i d'ensenyament per formar joves en l'ofici (serraller, mecànic de motors, motos, cotxes, tractors...). Som molts els que hem passat per casa teva a consultar algun problema tècnic, mecànic o elèctric... i trobaves temps i solucions, sempre disposat a ajudar en tot, a tothom i a totes hores.

He començat fent referència al nostre poble. Fa temps, amb il·lusió havíem aconseguit una fita tot col·laborant amb tu: avançar en l'excavació del castell, l'exploració i la presentació dels forns, la millora i la conservació, la documentació de fotografies, tantes i tantes coses que per tu tenien valor i amb el teu record tenim l'obligació de recordar i preservar per a la història. Passada una etapa estèril, en vindrà una altra de fèrtil en què la teva llavor germinarà per recollir-ne els fruits.

La teva llarga vida, rica en coneixements, t'ha castigat els últims anys en tragèdies familiars. Els que ens considerem amics teus desitgem haver-te reconfortat com feies tu amb els teus, amics i veïns. Gràcies per tot el que ens has ensenyat, Pitu ferrer, així et recordarem.