Pere Giró i Dalemus

Pere Giró i Dalemus, membre de l'anomenada lleva del biberó, va morir abans-d'ahir, dia 31 de gener, a l'edat de 90 anys.

Nascut el 7 de setembre del 1920 a Vilobí d'Onyar, el 1938, amb només 17 anys, juntament amb 12 joves vilobinencs més, va rebre una citació per anar al front. S'havien de presentar a Girona i així ho van fer. “Al final, vàrem anar a parar a Calella, en una fàbrica buida, on durant tres mesos vàrem fer la instrucció per anar al front”, explicava Pere Giró en una entrevista publicada al llibret de la festa major de Vilobí del 2009. Acabada la instrucció a Calella, el juliol del 1938 el van traslladar en tren a les trinxeres de Lleida, on va estar durant “tres o quatre mesos”, i després a Pàndols (Terra Alta). “A Pàndols no vaig tirar gaires tiros, tot i ser, em penso, d'un batalló seleccionat; nosaltres no anàvem a primera línia; a primera línia hi havia els d'infanteria, que tenien molts morts”, afegia en la mateixa entrevista. A Pàndols, escenari de violents combats entre unitats lleials a la República i les tropes insurrectes de Franco, Pere Giró recordava que cremaven “la moneda nacional que tenien els presoners, ja que no valia res, i la que va acabar no valent res va ser la nostra, la roja”. Posteriorment, el van traslladar a Fraga, d'on, preveient ja la derrota, va fugir i va començar la retirada, fins que a Cervera el van empresonar. Traslladat a un camp de concentració de Lleó, dos mesos després va ser alliberat. Però les seves vicissituds no es van acabar aquí, i és que tot just sortit del camp de concentració va haver de fer la mili. Primer al van destinar al Ferrol i després a Melilla i Ceuta, on va passar tres anys “picant amb pic i pala”. “A Ceuta érem molt maltractats pels oficials, com si fóssim gossos; i sobretot que no et sentissin a parlar el català; et deien de tot, penso que ens tenien odi.”

Segons Giró, durant el període de guerra van tenir moments molt difícils, però no van passar gaire gana; va ser acabada la guerra, sobretot entre els anys 1939 i 1945, quan van patir més gana i fred, sense els mínims per poder viure. “La misèria era present a tots els nivells”.

Passats aquests set anys lluny de casa seva, Pere Giró es va establir definitivament a Vilobí, on es va guanyar la vida com a tractant de bestiar.

Casat amb Corona Torrent i Montjé, i pare de dues filles, Rosa i Montse, la missa exequial se celebrarà avui, a 2/4 d'11 del matí, a la parròquia de Vilobí d'Onyar.