Recordant Eloi Prat i Martí

Una altra vegada ha estat el telèfon el que ha fet arribar la mala notícia: L'Eloi Prat i Martí, fill dels Teixits Eloy, ha dit adéu a la vida després de dies, mesos i molts anys de patiment seu i dels que l'envoltaven, que amb una estimació sense límits s'han dedicat a ell fins al darrer moment, molt especialment la Carme, la seva esposa, i els pares. Ens ha deixat en la flor de la maduresa; 59 anys, just quan podia començar a gaudir del que significa arribar a aquesta fita.

Parlar de l'Eloi donaria per a molt; primerament vull fer palesa la seva qualitat humana, com a persona que era amb una gran estima per la família i la seva ciutat, Girona, on sempre ha vetllat per al bé dels comerciants, i en la qual va presidir la federació d'associacions del comerç gironí, amant de les tradicions de la nostra ciutat com ningú. Sempre que parlàvem sortien els manaies, els gegants, les processons, les havaneres, tot l'inquietava, amic dels seus amics i especialment dels seus clients als quals tan bé atenia, sempre amb l'amabilitat a flor de pell, igual que els seus pares, que ha tingut la sort quasi fins al final de tenir-los al seu costat trampejant amb molt d'amor tots els seus ingressos clínics i operacions que ha patit en aquest pelegrinatge tan llarg, però l'Eloi sempre tornava al peu del canó a la botiga on l'esperaven les clientes fidels a aquest establiment emblemàtic de tota la vida, que penso que és dels últims que ens queda després del tancament de Teixits Girona, on encara hi pots trobar el tracte familiar, amb l'ajuda de les nenes, que deia l'àvia.

Girona avui és una mica més òrfena. L'Eloi formava part d'Amarg, l'associació de malalts renals, junt amb la Carme, la seva esposa, que tant ha lluitat per aquest col·lectiu; era defensor de la nostra llengua, i per Sant Jordi, amb els pares, sempre oferien aquelles quatre lletres fetes amb tanta estimació que regalaven a la gent. No fa gaires dies encara vam parlar per telèfon; ell no deixava mai de lloar els meus escrits sobre Girona confessant-se'n seguidor, i li vaig dir que li portaria uns articles publicats, i com ja ha passat altres vegades, he fet tard. Ho, sento Eloi.

Avui, a les cinc de la tarda, li direm adéu a la parròquia del Mercadal, on ben segur que no hi faltarà tot aquest estels d'amics i clients que ha forjat al llarg de la seva vida, junt amb les persones que tant l'han estimat i estimen: els pares, la Carme i la resta de família.

Eloi, com que tinc la seguretat de saber que gaudiràs d'un lloc privilegiat em continuaràs llegint, i de la manera que ets, sé que encara organitzaràs alguna cosa amb algun dels botiguers que t'han precedit.

Descansa en pau i envia una guspira d'esperança als que t'han estimat tant.

(*)