Rafel Busquets i Verdaguer

Dies enrere en una conversació on el seu fonament era mainades o nois i noies amb la síndrome de Down, per als quals sento un afecte molt especial perquè n'he conegut molts des del seu naixement i he vist com s'anaven fent grans, vaig preguntar per en Rafel Busquets. Varen dir-me que no estava massa bé i l'edat que tenia em va sorprendre, 70 anys; per a mi encara era un noi. El cert és que el temps passa per a tots. En Rafel el conec des que ell tenia 17 anys i jo en devia tenir uns 11, i anava a classe a l'Institut Francès situat al carreró que hi ha entre la Farmàcia Murtra i la desapareguda botiga de maletes Busquets de la família d'en Rafel, que tenien l'habitatge allà mateix com molts botiguers d'aquell temps.

No cal dir el que representa anar a classe en un pis, pujar l'escala un grup de nens i nenes plens de vitalitat i alegria normal i evident per l'edat on encara no coneixes el patiment ni el dolor ni el que pot significar ser diferent als altres. En Rafel quan ens sentia sempre treia el cap pel forat de l'escala i aleshores baixava corrents darrere nostre. A la seva manera ell estava content. Els pares ja m'explicaren que hi havia infants que naixien amb aquesta afectació i que eren àngels que sempre romanien al costat dels pares. Vaig anar creixent i coneixent més nens i nenes, però en Rafel sempre l'he retingut a les meves retines.

En Rafel ha estat sempre a casa i amb els seus. Això anys enrere no era gens fàcil, sols hi valia una paraula, “molt d'amor”, i en Rafel ha tingut aquesta sort, ja que després i abans de la pèrdua dels progenitors aquest amor no li ha fallat mai, ha tingut una bona germandat, tot i que fa anys va marxar de la Rambla. Quan hi vivia a vegades passava per davant de casa agafat de braç amb la Roser, la seva germana, molt coneguda en l'àmbit musical de la nostra ciutat i que jo més conec per l'època del Conservatori de Música situat a les Voltes d'en Rosés; ha tingut cura total d'en Rafel, dedicant-li la seva vida. Als nens amb síndrome de Down amb els anys els ha millorat la qualitat de vida d'ells i la de la família gràcies a associacions com ara Astrid 21, Àngelus i altres. Aquesta mainada avui en dia poden aspirar a un lloc de treball a la nostra societat, compartir escola i moltes coses més, fets impensables quan en Rafel va arribar a aquest món.

Avui, a les tres de la tarda, li diran adéu a la parròquia de Sant Josep de Girona. En Rafel va ser un d'aquells àngels petits que gràcies a l'estimació que l'ha envoltat ha esdevingut un àngel gran.

Rafel, tant de bo encara poguéssim pujar aquella escala, que voldria dir que tots seríem més joves.

Descansi en pau