Ricard Carbó i Escabia

Dedicar unes paraules a amics o coneguts que ens deixen no és fàcil si, a més, amb aquesta persona has compartit carrer com a botiguer de l'estimat Barri Vell de Girona. S'obren sentiments i records a l'entorn de la persona i la seva família.

Ahir ens va deixar en Ricard Carbó i Escabia, un dels propietaris de la reconeguda però ara ja tancada Casa Oriol Carbó, ubicada entre el carrer Argenteria i els Quatre Cantons i dedicada a la venda de roba masculina de tot tipus, a més de complements, sabates, cinturons, mitjons, carteres, roba de treball i molt més. En Ricard havia estat al capdavant de la botiga amb el seu pare, el senyor Ricard, al cel sia, una persona amable i serena, la M. Dolors, la seva germana, i la senyora Esperança, al cel sia, i altres familiars. Era una botiga familiar, ja que eren una colla de cosins, però també tenien ajuda de fora.

La Casa Oriol Carbó, a part de ser coneguda per la seva antiguitat, els gironins la tenien de referència per les tràgiques inundacions que havia patit (1940, 1962, 1963 i 1970, entre d'altres) i els seus aparadors sortien en diversitat de llibres i diaris. Quan Girona s'inundava tots sabien que el primer lloc on sortia l'aigua era pels Quatre Cantons, just la claveguera d'aquesta cantonada.

Dues inundacions es van esdevenir pel Pilar. En Ricard, a la segona, va venir a felicitar la mare en roba de bany i va dir-li: “No pot ser que pel Pilar sempre estiguem plens d'aigua”. La mare em va dir que portés el calendari i em va fer escriure: “El dia del Pilar sempre més farem festa”. Una anècdota que havíem recordat moltes vegades.

Avui es farà la cerimònia de comiat, i segur que en Ricard estarà acompanyat d'aquesta gran família que té i que l'ha cuidat fins al darrer moment. Descansi en pau.