Memorial per a Joaquim Hidalgo

El passat 23 de febrer de 2011 va morir a Barcelona, a l'edat de 82 anys, l'artista i pintor Joaquim Hidalgo Pagès, nascut a Cantallops el 28 de març de 1928. Era fill de Jacinto Hidalgo i Carmen Pagès, de la família de Cal Pitu, i va viure part de la seva infantesa i joventut a Cantallops.

Va viure també a Manlleu, Calella, Vallirana i Mamblas (Àvila), seguint les diferents destinacions del seu pare, que era guàrdia civil, i els avatars de la Guerra Civil. Després de la guerra la família va anar a viure a Barcelona i ell va passar llargues temporades a Cantallops, amb la seva mare i el seu germà Jesús. D'aquesta època recordava sobretot el fet d'anar a caçar ocells amb el seu avi. Hidalgo va estudiar a l'Escola de La Llotja de Barcelona des de 1952 i va començar a exposar amb èxit en diferents exposicions col·lectives i, des dels anys seixanta, també en exposicions individuals a Catalunya, Espanya, França, Bèlgica, Alemanya, els EUA i el Japó.

Hidalgo va passar la seva vida adulta entre Barcelona i Tossa de Mar, on va arribar per un concurs de pintura ràpida el 1970, que va guanyar, i on va passar els estius des de llavors i va ser la font d'inspiració de la major part de la seva obra.

Ell mateix classifica la seva obra en cinc períodes: primera època, 1953-1960; sèrie Expressionista, 1961-1975; sèrie Ocells, 1976-1979; sèrie Matèria, 1980-1990, i sèrie Contactes, que comença el 1991. Són famosos els seus arlequins, faunes, grecos, caixes, collages, dames i bodegons que el galerista Juan Kreisler considera com a “nova figuració abstracta”.

En la seva sèrie pictòrica Ocells rememorava experiències viscudes a Cantallops, i hi mostrava la impressió que li causà de petit la visió dels ocells enxampats quan anava, amb el seu avi, a buscar les ballestes parades a la muntanya de Cantallops. Daniel Giralt-Miracle, en la presentació d'una monografia sobre Hidalgo de 1997, diu de la sèrie Ocells: “(...) unes formes fortes, distorsionades, de composició ben estructurada que fan una incursió a un espai metafísic on el principal protagonista és l'angoixa i la lluita per la vida (...)”.

Des d'aquest racó de l'Empordà, un racó amb les seves ombres però viu i ple d'espais de pau, llum i tranquil·litat, recordem aquesta manifestació artística vinculada en part a la nostra població i al món. Ens omple de sa orgull apreciar-lo i comptar-lo dins el nostre imaginari col·lectiu. Des de Cantallops, l'indret que el va veure néixer, valorem amb orgull la seva obra i ens sumem al seu comiat. Que descansi en pau.