Montse Pous i Sabadí, una noia valenta

Montse, te n'has anat. Discretament. En silenci. Amb la mirada analítica de sempre, segur, amb el somriure lleument irònic.

Has estat la persona més valenta que he conegut mai. I n'he conegudes prou. Les teves voluntat i capacitat de lluita, el teu atreviment davant la vida, la teva perseverança a perseguir els teus objectius, han estat insuperables. Exemple per a tants que sense les teves limitacions físiques s'han quedat a les beceroles del camí que tu has fet en aquests intensos 49 anys. Allà on no arribaves materialment hi eres amb la teva intel·ligència, amb la teva cultura, amb la teva perspicàcia, amb la teva habilitat de comunicació.

I va ser per això, per la teva vocació i capacitat de comunicació, que a finals dels anys noranta, a l'Ajuntament ja vàrem confiar en tu –i tu en nosaltres– com a professional per dirigir, sense límits ni condicionants, l'àrea de la comunicació i premsa municipal. I vàrem estar sempre convençuts del teu tarannà, de les teves idees, dels teus projectes. Ara, mirant enrere, ara que no hi ets, ens ratifiquem en aquella decisió i estem orgullosos que durant tants anys volguessis posar tot el teu esforç –que per a tu i els teus era immensament superior al dels altres– a liderar, com a professional, com a periodista que eres, la comunicació i les relacions públiques de casa de la vila. Moltes gràcies, Montse.

I gràcies també per la teva feina i el teu tarannà, pensant en tot el poble. Afirmo, i ho defensaré davant qui sigui, que el Triumvirat Mediterrani, ja consolidat i formant part de la nostra cultura i tradició, no existiria, sense la teva empenta, passió i convenciment. I també gracies pel teu exemple d'allò que ara està tant de moda, l'emprenedoria, la capacitat per dissenyar un projecte, fer-se una il·lusió i tirar-la endavant: la llibreria Pergamí (molts temps focus de difusió literària i cultural), la teva pròpia empresa de comunicació... Tenies esperit i caràcter català d'emprenedor, volies crear riquesa i prosperitat per a la comunitat amb la teva iniciativa, superant tots (i tants) obstacles.

Superant obstacles era el nom del teu programa setmanal a Catalunya Radio, que jo escoltava sovint al cotxe anant amunt i avall i que sempre em suggeria dos sentiments: l'admiració per la teva capacitat de lluita, de superació, d'autonomia (i sóc conscient del que dic en el teu cas) i el meu pensament vers l'Escala a través de la teva veu, que reconeixia a l'instant. I no oblidem els premis que vas rebre per aquest programa i per l'esforç de perseverança que per a tu representava.

Montse, te n'has anat. Però el teu esperit actiu i entusiasta, la teva força i valentia, el record del teu exemple, les teves ganes viure –fins que has dit prou–, perduraran entre nosaltres.

Les ànimes, els esperits, sens dubte, superen tots els obstacles.