En record d'Otilia Ribas

Aquesta primavera ens ha portat una notícia trista: ha mort l'Oti. Després de molt de temps de barallar-se amb la malaltia, finalment ha decidit que ja n'hi havia prou. Tots els que hem tingut la sort de compartir amb ella moments de la nostra vida sabem que la trobarem a faltar.

L'Otilia Ribas va treballar durant molts anys a Muface. Els funcionaris ho sabien bé perquè entenia com ningú quin era el seu paper i què volia dir treballar en un servei públic. Va fer de l'ajuda a la gent un motiu per viure.

Nosaltres la vam conèixer en el Club de Bàsquet Sant Narcís, on va arribar acompanyant els seus fills, en David i en Marc, que s'estimava amb bogeria. De seguida es va implicar en el dia a dia del club i va formar part de la junta directiva durant molts anys. Hi va aportar idees, treball, entusiasme, alegria. Era molt detallista. Li agradava ser la primera de felicitar els aniversaris de tots els components del club.

Tenia els ulls blaus. Li agradava el blau, tots els colors del blau. Es va passejar d'aquest color durant anys per tots els pavellons d'esports. Hi afegia el somriure i un bon humor que s'encomanava. La recordarem sempre.

Tenim la temptació de deixar-nos portar per la ràbia i dir que la vida no ha estat prou justa amb ella. No ho farem, perquè l'Oti trobaria mil raons per donar un sentit ben ple als anys que ha viscut. I d'això sí, del sentit ple de la seva vida sí que n'estem ben convençuts.

Descansa en pau, Oti, amiga.