Apunts

El nostre senyor Canal

En la mort de Josep Canal, arqueòleg, historiador apassionat i un home estimat de tothom, no s'ha esmentat un aspecte que per a nosaltres, els pescallunes, resulta essencial. I és la seva gran implicació personal, afectiva i també històrica (començà a estiuejar-hi el 1945) amb Sant Feliu de Pallerols.

El trobarem a faltar, allà a la seva casa del carrer de Sant Sebastià, parlant amb tothom qui passava; el trobarem a faltar allà sota els arbres del Firal, apassionant-se en la conversa sobre els remences a la nostra vall d'Hostoles; el trobarem a faltar en les seves passejades per aquestes serres de les Medes i Marboleny amb l'Àngel Mansilla o en Ramon Cros…

El senyor Canal era un apassionat (ja es pot dir així) del nostre poble i de la seva gent, de la seva història i el seu paisatge. Va fer fitxes tècniques de totes les cases de pagès a partir de l'època feudal, em va transcriure a primera vista manuscrits medievals sobre concessions d'un molí o un capbreu senyorial. Ens explicava la història de tots els senyors d'Hostoles i la revolta remença, de la qual recalcava que era “la primera revolta que es fa en la història d'Europa, per dignitat, per la pura dignitat dels pagesos esclaus de la terra i el feudal”.

El senyor Canal era una enciclopèdia amb el plus d'entusiasme que no tenen les enciclopèdies. Se li podia preguntar qualsevol cosa i no tenia mai pressa per acabar cap explicació o aclariment, les seves converses (i ho sap molta gent a Sant Feliu) eren autèntiques lliçons d'història del nostre petit país. Ultra tot això, era un home de tracte encantador i sempre amable, mai no li vaig sentir ni el més petit blasme de res ni de ningú. El trobarem a faltar molt.

Sort que, en vida, el nostre Ajuntament li atorgà el premi Guillem Galceran de Cartellà, la màxima distinció vilatana a les persones, que li va fer una il·lusió molt especial.

Adéu, Josep. A tots els que t'hem conegut aquí a Sant Feliu, d'ara endavant ens mancarà una peça essencial en el paisatge vilatà: la teva figura, la teva bonhomia, la teva saviesa.

Al cementiri protestant de l'illa de Capri, hi ha una tomba amb una inscripció que diu que la mort no existeix, que l'autèntica mort de les persones és l'oblit. A Sant Feliu no t'oblidarem, senyor Canal.

Descansa en pau.

Publicat a