Necrològiques

Recordant la Teresita dels parvulets

La Teresa Alueba Millan va dedicar la seva vida als petits

Teresita o Tere eren els dos sobrenoms amb què era coneguda la Teresa Alueba Millan, de 92 anys, que residia des del seu naixement a l'Hospici de Girona on hi ha la Casa de Cultura, per després acabar sent llar infantil Nostra Senyora de la Misericòrdia, ubicada al Puig d'en Roca.

Quan la Teresita va arribar a la majoria d'edat se li va buscar una casa per servir i va deixar, així, el centre; va ser molt poquet el temps que va passar. La germana va tornar a l'Hospici, on li van dir: “Si no vols ser monja per què tornes?” I ella va contestar: “Torno a casa perquè això és casa meva.”

Li varen buscar un lloc i va passar a tenir cura dels parvulets de nens i també va ajudar amb les tasques de neteja.

La Teresita tenia el caràcter fort, sí, però alhora es convertia en una gran estimació i dolçor amb els més petits, als quals cuidava i entretenia, i els feia fer fotografies pel bon amic Martí Massafont, el noi de la casa l'afició del qual el va portar a ser un gran fotògraf reconegut i ara amb tot un llibre propi. La Teresita deia que els petits tindrien un record dels moments de la seva infantesa i són molts els retrats d'aquests nens amb les monges que existeixen.

Tenia unes mans de plata per fer treballs de manualitats. Ho havia après de petita amb les monges, que d'això en saben un niu.

La Teresita, nascuda el 1924, no va conèixer cap altra llar que l'hospici abans i llar infantil ara. Allà va passar una guerra molt dura sobretot per als infants. Havien fet fora les monges i ells varen quedar a mans de cuidadors i gent gran que deien que tenien cura d'ells, però amb les mancances de la dura guerra.

No va saber mai els seus orígens ni res sobre les seves arrels, per això ella va considerar que allò era casa seva.

Es va fer gran, va anar perdent la vista i va arribar a la jubilació. També tenia molts amics a fora de casa seva, era molt estimada. Va ingressar al Maria Gay i ara estava al Puig d'en Roca, on ha dit adéu a la seva vida.

Amb aquestes ratlles he volgut homenatjar aquesta persona per les mans de la qual, tot i ser anònima per a molts, varen passar un munt de nens i nenes que de ben segur que si llegeixen aquest escrit demà, dilluns, a les 9.45 h aniran a la capella del Geriàtric Puig d'en Roca, on li diran l'últim adéu i amb la seva presència faran que la Teresita en aquest moment de la seva vida se senti acompanyada de la gran família que ella considerava seva, ja que no en va conèixer de pròpia.

Teresita, quan arribi a aquest lloc tan privilegiat que deu tenir reservat, de ben segur que algun d'aquells parvulets que ara ja es deuen haver fet ben grans i potser l'han precedit per les noves malalties vindran a esperar amb els braços oberts a qui tan bé va cuidar d'ells.

Descansi en pau.

*Filla dels fundadors de la desapareguda granja Mora

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia