Política

El primer secretari del PSC a les Corts titlla de «nazi» Samaranch al seu bloc i al Facebook

El partit el manté en el càrrec i admet que altres militants estan «molestos» amb els homenatges a l'expresident del COI

L'activisme polític que el PSC, aprofitant el potencial comunicatiu d'internet, fomenta des de fa anys entre els seus dirigents, quadres i militants està provocant alguns retorns indesitjats. Fa un mes, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va haver de destituir del càrrec de vicepresident del Consell de districte de Sant Martí Miguel Ángel Martín per haver insultat, a través del Facebook, la directora de TV3, Mònica Terribas, per la manera com va entrevistar el president de la Generalitat, José Montilla. Ara, a alguns socialistes no els ha agradat el tracte de cap d'estat que les institucions i els partits han concedit a Joan Antoni Samaranch en el seu comiat, per més que hagués portat els Jocs Olímpics del 92 a la capital catalana, i ho han tornat a explicitar a través de la xarxa. Dijous al vespre Enric Llorens va publicar al Facebook: «El meu pare va anar amb el Samaranch al cole i el coneixia bé. Si visqués avui estaria emprenyat amb el funeral d'estat a un nazi.» Poc després, el comentari es va ampliar en un article que el primer secretari de l'agrupació de les Corts va escriure al seu bloc amb el títol d'Homenatge al meu pare: Samaranch nazi!, il·lustrat amb una explícita creu gammada i justificat amb el record d'una anècdota escolar –al col·legi alemany de Barcelona– entre el pare de Llorens i qui molts anys després va arribar a ser president del Comitè Olímpic Internacional (COI) durant dues dècades. «En preguntar-li per què la duia, el Samaranch li va dir que allò (el nazisme) era el futur i que sempre s'havia d'estar amb els guanyadors...», detalla el càrrec local del PSC.

Dir la veritat

Enric Llorens va manifestar ahir: «Només he explicat el que sé», i va reiterar el seu malestar pels elogis que acumula Samaranch, que obvien el seu paper rellevant dins el règim franquista –va ser delegado nacional d'Educació Física i Esports, consejero nacional del Movimiento i president de la Diputació de Barcelona. Llorens va admetre que els seus comentaris es distancien de les valoracions fetes pels principals dirigents socialistes, però es va mostrar confiat que no serà sancionat. «Per dir la veritat, en aquest país no t'han de renyar», va afirmar.

La seva intuïció es va veure confirmada al cap de poca estona pel secretari d'organització de la federació del PSC de Barcelona, Albert Aixalà, que, de bon començament, va descartar la destitució del principal responsable de l'agrupació de les Corts. «Això no ha de tenir majors conseqüències», va explicar. Aixalà va assenyalar que Enric Llorens no ha fet res més que expressar –potser amb l'error de fer-ho de manera pública– un sentiment compartit per «molta gent d'esquerres», inclosa una part de la militància socialista. Amb tot, el secretari d'organització de la federació de Barcelona va subratllar que l'«opinió personal» de Llorens no es correspon amb els pronunciaments oficials de la formació, que han optat per posar l'accent en els últims trenta anys de trajectòria pública de Samaranch i en la seva intensa tasca de promoció de Barcelona al món. «Sense ell no hauríem tingut els Jocs Olímpics ni la projecció internacional de la ciutat; també es va implicar, viatjant a Vancouver i quan ja estava en un delicat estat de salut, en la promoció de la candidatura dels Jocs d'hivern del 2022», va detallar Aixalà, que va eludir pronunciar-se sobre si la formació demanarà a Llorens que retiri dels fòrums d'internet els comentaris que esquitxen la visió de Joan Antoni Samaranch com un home al servei de l'esport i de la capital de Catalunya. Dimecres, quan es va conèixer la seva mort, l'executiva del PSC va difondre un comunicat en què posava en valor «la seva gran tasca desenvolupada en el renovació del COI, així com la seva importància i el seu paper vital en la contribució a l'èxit de la candidatura de Barcelona 92, uns jocs olímpics que seran recordats com uns dels millors de la història». Per la seva banda, Hereu va lamentar la pèrdua «d'un barceloní, d'un català, d'un espanyol universal, estimat al món, que va construir el nou moviment olímpic», mentre Montilla va destacar el seu paper «d'efectiu ambaixador de Barcelona i de Catalunya al món».

El precedent dels insults a Terribas

f.e

Un dels exemples més recents que demostren les potencialitats a l'hora de difamar que tenen les mal anomenades «xarxes socials» és el cas del gerent de l'Institut Metropolità del Taxi (Imet), Miguel Ángel Martín, que també és militant de l'agrupació barcelonina del PSC. En el seu compte al Facebook, Martín va insultar de manera barroera la directora de TV3, Mònica Terribas –de qui textualment va dir que «està mal follada»–, arran del to d'una entrevista que va fer al president de la Generalitat. L'episodi va provocar una reacció de condemna en cadena per part de diverses entitats i col·lectius professionals, però alhora també va generar una situació d'incomoditat i tibantor en el govern municipal de Barcelona que va acabar desembocant en la destitució de Martín dels seus càrrecs institucionals al districte de Sant Martí. Una decisió fulminant que l'alcalde Jordi Hereu va prendre, però, quan ja havia passat prop d'una setmana de l'esclat de l'escàndol, i després que el responsable del districte de Sant Martí, el també socialista Francesc Narváez, ratifiqués el seu subordinat en el càrrec després de minimitzar l'abast de l'afer. Cal recordar, però, que a dia d'avui Miguel Ángel Martín continua sent el gerent de l'Imet.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.