Política

El ple de la Diputació aprova una retallada del 8% del sou dels càrrecs polítics

Les línies de reducció de la despesa de la institució implicaran un estalvi global de 600.000 euros fins a final d'any

Els sous dels càrrecs electes de la Diputació de Girona feia tres exercicis que estaven congelats, d'ençà del 30 de juliol del 2007, data en què es va constituir l'actual corporació, governada pel PSC i ERC. És a dir, ni tan sols no hi han pogut repercutir els increments de l'IPC acumulats. Vol dir que hi han perdut el 4,17% del sumatori de la inflació d'ençà que CiU és a l'oposició. La majoria de pressupostos, cal dir, s'han aprovat sense l'oposició del grup majoritari de Convergència i Unió.

El pressupost de la Diputació de Girona del 2010, aprovat per unanimitat, preveia un total de 15.784.594,21euros, gairebé setze milions, en despeses de personal. D'acord amb la llei, si la massa salarial es reduïa del 5 per cent, s'haurien d'haver retirat 789.229 euros, però, segons les xifres donades ahir, la reducció ha estat de 600.000 euros entre els mesos de juny i desembre.

Unanimitat i sense debat

La reducció del 8 per cent per a càrrecs de confiança i electes es va aprovar per unanimitat i sense debat. La reducció del 5 per cent dels salaris del personal eventual i funcionari, també. En una nota difosa ahir pel govern de la Diputació es precisava que «el cost real del capítol de despeses de personal és de 75% de personal laboral i funcionari i 25% dels eventuals i electes». L'objectiu era ressaltar el sacrifici del costat polític que ha passat del 25 al 37 per cent el seu pes en la retallada, perquè el del personal laboral i funcionari baixés del 75 al 63 per cent.

80% menys de dietes

Fins al mes de maig, els diputats percebien un plus per assistència a plens, comissions i juntes, de 793,66 euros, i de 103, 37 euros en concepte de dieta per dia de desplaçament. El rebien tant si el ple durava 6 minuts com si s'allargava una hora, que és una durada força inhabitual; la mitjana d'una sessió és de vint minuts o mitja hora. Arran de les crítiques periodístiques i de la crisi, s'han eliminat les quantitats que es percebien per assistència a les reunions dels organismes autònoms (Xaloc i Dipsalut), i s'ha aprovat la reducció d'un 80 per cent de la quantitat destinada a desplaçaments, dietes i actes protocol·laris.

Més a prop Madrid que Barcelona?

En la suma de retribucions que perceben els diputats gironins no s'hi ha afegit –tot i que es podria fer– el complement per distància. Als polítics no els agrada que es consideri salari, ja que es tracta d'una despesa generada pel fet d'haver-se de desplaçar des de casa seva fins al lloc de treball. Paradoxalment, la distància entre Girona i Barcelona genera més despesa que la que hi ha fins a Madrid. Els diputats al Parlament de Catalunya perceben uns 30.000 euros pel fet d'haver-se de desplaçar fins a Barcelona. Aquest ingrés quasi es podria considerar salari, perquè anar a Barcelona els genera a ells poca despesa, tret de la gasolina. L'aparcament el tenen gratuït al parc de la Ciutadella i el peatge de l'autopista també, ja que reben el Teletac. A més, tenen el telèfon gratuït, terminal amb banda ampla i trucades.

A Madrid, la despesa es veu diferent, perquè, segurament, els senyors diputats i les senyores diputades han d'allotjar-s'hi alguna nit per la impossibilitat d'anar i tornar a casa cada dia. Els parlamentaris a Madrid perceben prop de 25.000 euros per despeses, més un plus per taxis, per transport. També tenen gratuït el transport i el telèfon. De l'únic que es poden queixar és del percentatge que els cobra el seu partit per deixar-los ser elegits.

la crònica

Els més ben pagats

S.G-A

La retallada, del 8, del 10 o del 15, no emmascara unes xifres que fan goig i que revelen algun paradoxa (inquietant, potser hi quedaria bé). La Diputació de Girona és la institució presidida per Enric Vilert, l'home –també alcalde de Vilablareix– que es va posar un sou únic de 98.000 euros, que li ha quedat reduït fin a 90.160. Sumades totes les retribucions públiques i accessibles, Joan Pluma, tinent d'alcalde de Girona i vicepresident de la Diputació, és el polític gironí que més diners públics ingressa, tret dels consellers, però que, convindrem, són en un altre estadi. Les conselleres i el conseller de les comarques gironines tenen una retribució bruta anual de 127.737,04 euros, congelats des del 2008 i que podrien quedar reduïts fins a 108.576,45.

Entre la Diputació i l'Ajuntament de Girona i un cop aplicades les retallades, Pluma se'n va als 102.919 euros anuals. Si es compten les dietes com a retribucions salarials, aleshores, Santi Vila, alcalde de Figueres, se situa a la segona posició, amb un total de 101.923 euros anuals. Si les dietes per desplaçament no s'hi han de comptar, la segona és Teresa Ferrés, alcaldessa de Palamós i vicepresidenta de la Diputació de Girona, que ingressa una gens menyspreable quantitat de 98.440 euros. Darrere seu, hi ha Magda Casamitjana, una altra alcaldessa de la costa i del PSC, que té un sou anual, després de les retallades, de 95.780 euros.

El segon cobra més que la primera

D'una repassada detinguda dels sous dels polítics gironins, se n'extreuen conclusions paradoxals. Per exemple, l'alcaldessa de Girona ingressa 58.420 euros anuals, molt menys que el seu tinent d'alcalde, Joan Pluma. I també força menys que el seu cap de l'oposició, Carles Puigdemont, també a l'oposició al Parlament de Catalunya, que té unes retribucions pels seus càrrecs públics de 65.710 euros anuals. La xifra s'enfilaria fins a 95.866 si s'hi tinguessin en compte les dietes per distància amb Barcelona que cobren els diputats gironins. Pagans també és superada per Cristina Alsina, una altra tinenta d'alcalde, però també presidenta del Consell Comarcal del Gironès, amb 81.324 euros. I també per l'alcalde de Sant Julià de Ramis i Medinyà i vicepresident de la Diputació, Narcís Casassa, que s'enfila fins als 76.400 euros.

Arran del decret de la tisorada, molts polítics van cometre l'oblit –pecat d'omissió?– de revelar algun dels sous que ingressaven pel seu càrrec. A alguns els molesta, perquè temen interpretacions injustes i esbiaixades del seu cas, carregat de responsabilitats. Anys enrere, un alcalde de Girona que alhora era diputat (i avui és conseller) proclamava que havia renunciat al sou d'alcalde i que cobrava el del Parlament. Abans era abans, i ara és ara.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.