Política

Montilla veu avalat el gruix de l'Estatut però el vol “tot”

El president subratlla que el 95% del text ha estat declarat constitucional però avisa Zapatero que s'haurà de refer el pacte polític

Un grup d'experts abordaran la resposta conjunta

Entre l'espasa del PSOE i la paret dels socis del tripartit, el president de la Generalitat, José Montilla, va valorar la sentència de l'Estatut amb un complicat joc d'equilibris. Montilla va defensar que el Tribunal Constitucional ha avalat “molt majoritàriament” l'ajust de la carta catalana a la Constitució. Però alhora va advertir el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que Catalunya vol “tot” l'Estatut. És a dir, que el “pacte polític” s'haurà de refer mitjançant “els instruments polítics, jurídics i institucionals adients”.

Des del Palau de la Generalitat, el president va llegir una declaració institucional en què va assenyalar que “el 95% del text estatutari ha estat confirmat”. O dit d'una altra manera: que l'alt tribunal “no ha donat la raó al PP”, autor del principal dels recursos contra l'Estatut. “No han pogut liquidar l'Estatut, malgrat les seves continuades agressions i continuades pressions sobre el Tribunal”, va sentenciar.

La tesi de Montilla és que “l'Estatut és ben viu”, però que s'ha vist “afectat”. I que Catalunya no es pot permetre renunciar a cap dels articles mutilats o reinterpretats. “Acatar no vol dir renunciar”, va proclamar. I va afegir: “No renunciarem a res del que s'ha pactat, signat i votat”. Per tant, per damunt del criteri del Constitucional, el president de la Generalitat hi va situar “la voluntat democràtica” que els catalans van expressar a les urnes en referèndum. Així és com va resoldre el xoc de legitimitats entre el TC i la voluntat popular. Montilla, de fet, no va estalviar cap crítica a l'alt tribunal. El va acusar de cometre “una gran irresponsabilitat” en retallar la carta catalana i va acusar els deu magistrats d'haver escrit “una de les més tristes pàgines de la seva història política i jurídica al llarg d'aquests anys”.

En coherència amb aquest argument, Montilla va comunicar a Zapatero la determinació del tripartit de recompondre el pacte polític que significava l'Estatut. L'objectiu que defensa l'executiu és “desenvolupar” el text que va ser “acordat, votat i referendat” de bracet del govern de Zapatero, que justament va pactar el contingut final de l'Estatut amb Artur Mas. Amb independència del contingut de la sentència, va demanar el compromís del president espanyol perquè la “decepció” de Catalunya no es converteixi en “una crisi de confiança”.

Cimera de partits

Ara el principal repte de les forces és vertebrar una resposta unitària al pronunciament del Constitucional. Per posar fil a l'agulla, el president va anunciar que un grup de juristes elaboraran un informe de la sentència que serveixi de punt de partida. A més, va avançar que aquesta setmana convocarà a una cimera els presidents dels grups parlamentaris per avaluar les conseqüències de la decisió de l'alt tribunal. Al marge de les iniciatives conjuntes, Montilla també va garantir que compareixerà a la cambra catalana per traçar el full de ruta en defensa de l'autogovern.

Un cop conegut el pronunciament de l'alt tribunal, una de les primeres coses que va fer Montilla va ser trucar per telèfon al líder de CiU, Artur Mas, amb qui ja havia mantingut contactes els últims dies per preparar una resposta. Tots dos van convenir en la idoneïtat que un grup d'experts examinin la sentència per preparar el front català. El president de la Generalitat també va parlar amb el president del Parlament, Ernest Benach, seguit dels líders de tots els partits.

Conscient de la imminència de la retallada de l'Estatut, Montilla havia preparat el terreny en un dinar amb els màxims representants dels seus socis al govern. En la trobada hi havia el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta; el vicepresident de l'executiu, Josep-Lluís Carod-Rovira; el president d'ERC, Joan Puigcercós; el conseller d'Interior, Joan Saura; i el secretari general d'ICV, Joan Herrera.

Crida a la manifestació

El president de la Generalitat va reclamar als catalans que no tradueixin la indignació en “confrontació negativa amb altres pobles d'Espanya”. No obstant això, va fer una crida perquè els ciutadans expressin “massivament” la seva voluntat d'“afirmació nacional” al carrer. Els va emplaçar a engreixar la manifestació que la societat civil ja ha convocat per al dissabte dia 10 de juliol amb el suport dels partits. “Fem de la senyera, la nostra pancarta unitària. I demostrem que som una nació i que formem un sol poble”, va arengar.

Davant la proximitat de les eleccions, Montilla es va comprometre a defensar sense matisos l'Estatut en el que queda de legislatura. Després va constatar que seran els ciutadans els que hauran de decidir la “direcció” i el projecte del pròxim govern. D'aquesta manera, el president va delegar als partits el deure de sotmetre al parer dels catalans les seves alternatives per a l'horitzó nacional. La paraula, a les urnes.

Podem afirmar que l'Estatut que vàrem votar segueix vigent i ha estat declarat constitucional molt majoritàriament
No renunciarem a res del que s'ha pactat, signat i votat. Ens hem sentit maltractats, però en cap cas vençuts

Iniciativa acusa el TC d'anar massa lluny

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, va acusar ahir el Tribunal Constitucional d'haver anat “massa lluny” i va exigir que es compleixi tot l'Estatut íntegrament, perquè la sentència “no és acceptable ni assumible”.

Segons Herrera, la carta catalana és un pacte entre Catalunya i Espanya i “ara toca complir allò que s'ha pactat”. També va demanar “unitat” a tots els partits i a la societat catalana. Herrera
va proposar que el poble català es pronunciï sobre aquest nou Estatut retallat a través d'un referèndum, que seria possible “amb la llei de consultes”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.