El TC deixa tocades les lleis més importants d'aquesta legislatura
La normativa d'educació catalana, la d'immigració, la del cinema i la de la Corporació queden en entredit
La reinterpretació pot ampliar la llista
La sentència del Tribunal Constitucional serà un cop duríssim contra les lleis més importants que s'han aprovat durant el mandat del president José Montilla. Han quedat en entredit, en la majoria de casos per qüestions de competències o del blindatge de la llengua catalana, la llei d'immigració, la recentment aprovada del cinema, la de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i potser la d'Educació, segons admeten lletrats del Parlament. En un repàs preliminar poden ser una dotzena les lleis afectades.
El PP ha calculat que s'hauran de modificar vuit lleis a causa del Constitucional, però alguns lletrats interpreten que fins i tot augmentarà la xifra. A hores d'ara tots els consultats precisen que es tracta d'una prospecció preliminar, perquè el nombre definitiu no es podrà saber fins que no aparegui el redactat de la sentència, amb els articles de l'Estatut reinterpretats.
El cas de la llei d'educació, que està recorreguda al Constitucional pel PP, està considerada la norma més important d'aquesta legislatura i va ser acordada per CiU, el PSC i ERC. La sentència afirma que s'han de reinterpretar els drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament a l'Estatut (articles 35.1 i 35.2).
Un cas relativament semblant és la llei de consultes, que el govern del PSOE pensa recórrer en el termini de sis mesos. La sentència reinterpretarà a la baixa l'article 122, que precisament dóna a la Generalitat competències en aquesta matèria. Es pot donar ja com a molt probable que la IP del referèndum sobiranista no podrà tirar endavant de forma oficial.
En situació similar a aquestes lleis es troben ara les del Síndic de Greuges, el llibre2 del Codi Civil sobre la persona i la família, la del Codi de Consum, la de vegueries, i la del Consell de Garanties Estatutàries. Segons admeten els lletrats, no existeix a la pràctica la possibilitat que el govern català es plantés i es negués a modificar aquestes lleis no acatant la sentència. “Provocaria un embolic jurídic de grans proporcions, perquè qualsevol persona afectada per una llei amb aspectes inconstitucionals podria acudir a la justícia i aquesta li donaria la raó”, indica un dels lletrats a aquest diari.
El tripartit i CiU ja van acordar a principis de setmana encarregar al director de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Carles Viver Pi-Sunyer; al director del gabinet jurídic, Jaume Galofré, i al lletrat Antoni Bayona un informe sobre els danys causats per la sentència i les possibles solucions jurídiques.
Al Consell de Garanties Estatutàries han quedat ara empantanegades set lleis que potser s'hauran de reinterpretar sota un punt de vista més restrictiu, per la sentència.