Si Espanya vol tenir una història llarga «haurà de reconèixer les nacions constituents», segons juristes quebequesos

Els intel·lectuals del Quebec s'han mostrat sorpresos amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC) i consideren que una situació semblant no té cabuda dins l'estat federal que és el Canadà. «Si Espanya vol tenir una història llarga haurà de reconèixer les nacions constituents de l'estat», coincideixen a afirmar tots els experts consultats, i afegeixen que arran la retallada de l'Estatut s'ha «trencat el vincle» entre Catalunya i l'estat espanyol.

En opinió del politòleg de la Universitat de Mont-real, Alain G. Gagnon, «Espanya té problemes d'identificació del federalisme multinacional», quan «la societat espanyola és molt diversificada i agrupa múltiples nacions». Per l'intel·lectual, el repte de l'Estat espanyol és ara «democratitzar la democràcia» i proposa com a via «donar avantatges d'afirmació a la societat civil catalana i a la Generalitat».

«No hi ha un reconeixement jurídic de la naturalesa multinacional de l'Estat espanyol i de la nació catalana», afegeix la jurista de la universitat Laval de Ciutat del Quebec, Eugénie Brouillet.

Per la seva banda, el jurista de la Universitat de Mont-real i exdiputat del Partit Quebequès, Daniel Turp, ha lamentat la sentència i considera que «no és una situació feliç pels pobles i nacions com el Quebec i Catalunya el no poder determinar lliurement el contingut del seu Estatut polític».

Malgrat la retallada, G.Gagnon, autor del llibre «Quebec, Estat i societat», assegura que l'Estatut «ha permès als catalans autodefinir-se, autorepresentar-se i autoprojectar-se cap al futur», aconseguint que Catalunya sigui «més forta que fa quatre anys'. «Quan els catalans diuen 'som una nació', està clar que diuen a Espanya el que són», ha afegit.

Amb tot, G.Gagnon considera que actualment «ens trobem en una situació difícil i hem de veure com Espanya reaccionarà» davant de la realitat que es viu a Catalunya. «Durant aquest temps els catalans han guanyar confiança en ells mateixos i han desenvolupat un sentiment de ser catalans. I això Espanya no ho pot esquivar», ha afegit.

Respecte al paper del govern espanyol, G.Gagnon considera que Rodríguez Zapatero «no hauria de deixar les coses com estan», sinó «fer noves obertures en matèria de fiscal i judicial, el que ha estat posat en qüestió per la sentència del TC». Amb una actitud així, «podríem imaginar escenaris d'apropament entre Catalunya i Espanya», opina el politòleg.

A aquesta hipòtesi, Brouillet afegeix: «Per aconseguir una igualtat real, i no simplement formal, a vegades aquesta igualtat requereix un tractament diferencial».

I la reacció catalana? Segons Gagnon, «es necessitaran més mobilitzacions de la societat civil i dels partits polítics. Els catalans s'han de mobilitzar per anar a buscar els articles que han estat invalidats'» Pel politòleg, «els jutges han donat una orientació sobre que si es va en aquest camí es té el risc de remetre en qüestió l'Estat espanyol», però que «els polítics són finalment els que decideixen».

G.Gagnon ha manifestat que el PP «vol que Espanya guanyi i vol desestabilitzar Catalunya» i que davant aquesta realitat els polítics catalans «han de fer front comú».

Respecte a portar la sentència al Tribunal d'Estrasburg, el jurista Turp opina que es pot considerar si es fonamenta el recurs sobre les disposicions que afecten els drets individuals però, segons ell, la resposta que ha de liderar Catalunya «és més política que jurídica».

Com a paral·lelisme, els experts han recordat que el govern canadenc va reconèixer el Quebec com a nació però «dins un Canadà unit». En la seva opinió, aquesta negativa de l'Estat espanyol a reconèixer Catalunya com una nació es deu a què «quan arribi el dia en què es reconegui com a nació, també s'haurà de reconèixer que aquesta té un potencial d'autoafirmar-se i alliberar-se», apunta G.Gagnon, i alerta: «Espanya s'hauria de preocupar del benestar de Catalunya si vol que resti en el si de l'estat».