Política

Mor Josep Benet als 88 anys

Decés

El polític, historiador i editor català Josep Benet i Morell ha mort als 88 anys a l'Hospital General de Catalunya. Nascut a Cervera l'any 1920, Benet ha sigut una de les figures més destacades del catalanisme polític. La capella ardent s'instal·larà al Palau de la Generalitat a partir de les 10h de demà dimecres i estarà oberta fins a les 18h. El funeral se celebrarà a les 20h.
Durant la campanya electoral del 9-M, va donar suport al candidat de CiU Josep Antoni Duran i Lleida. I, precisament, aquesta mateixa setmana es presenta el primer volum de les seves memòries: De l'esperança a la desfeta (1920-1939).

En aquestes memòries, que al novembre van rebre l'onzè premi d'assaig de la Fundació Ramon Trias Fargas, Benet fa un repàs dels seus anys d'infantesa i d'aprenentatge des de la seva Cervera natal fins a l'entrada a l'escolania de Montserrat i el pas per l'acadèmia Ramon Llull de Barcelona. La fundació Trias Fargas va valorar que Benet hi realitzava "un exercici d'introspecció poc freqüent en la tradició autobiogràfica catalana".

Va néixer el 14 d'abril de 1920 a la ciutat de Cervera, població situada a la comarca de la Segarra. Durant la Guerra Civil Espanyola va formar part del bàndol republicà. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1945. i va esdevenir advocat per especialitzar-se en la defensa de represaliats franquistes.

Durant els primers anys de la dictadura franquista es va convertir en un dels exponents de la lluita en favor de la democràcia i el catalanisme mitjançant la fundació l'any 1944 del Front Universitari de Catalunya mentre estava estudiant a la universitat.

Decideix quedar-se
De fet, va poder marxar a l'exili, però no ho va fer. Després de la Guerra Civil, Josep Benet va optar per quedar-se a Catalunya i, com ell mateix va dir alguna vegada, dedicar la seva vida a la resistència política i cultural. I és que, Josep Benet es va posar la toga per defensar nombrosos demòcrates que van haver de passar pels tristament famosos tribunals d'ordre públic, els TOP, i pels encara més temuts tribunals militars.

Com a activista cultural i com a creient, format a l'escolania de Montserrat i als jesuïtes, Benet, el 1947, va organitzar les festes populars d'entronització de la Mare de Déu de Montserrat, la primera manifestació catalanista de masses en temps del franquisme, on va penjar una senyera elaborada de forma rudimentària quan aquest símbol estava totalment prohibit.

Ja en el camp de la política, Benet, que havia militat a Unió Democràtica, va ser un dels molts companys de viatge del PSUC, els comunistes catalans. El 1977, en les primeres eleccions democràtiques posteriors a la dictadura, Benet va formar part de la coalició Entesa dels Catalans. Va ser el senador més votat de tot l'Estat, amb 1.300.000 vots. També va formar part de la comissió que va redactar l'Estatut de Sau.

A proposta del PSUC, tot i subratllar el seu perfil independent, el 1980 va encapçalar la llista d'aquest partit a la presidència de la Generalitat. No va guanyar, però els resultats obtinguts pels comunistes catalans van ser els millors de la democràcia.

Dedicat a la història
Quatre anys al Parlament van ser suficients perquè Benet tingués clar què volia fer: deixar la política activa i dedicar-se a la seva passió, la història. Ja com a historiador, va ser nomenat director del Centre d'Història Contemporània i va escriure nombrosos textos pels quals va ser premiat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d'Or de la Generalitat.

Concretament, l'any 1961 va ser guardonat amb el premi Joan Maragall per l'Institut d'Estudis Catalans. El 1996 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i el 2000, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

L'any 2000, Benet i la seva dona, Florència Ventura, van cedir a la Generalitat de Catalunya el seu fons bibliogràfic i documental, amb prop de 8.000 volums, així com la producció intel·lectual de Benet.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.