Balanç de legislatura
Educació
Neix un nou calendari
La intenció de suprimir la jornada intensiva de juny als centres escolars ha originat protestes i rectificacions i caldrà veure si la nova setmana festiva crea o no problemes organitzatius
Un fet remarcable ha estat l'augment constant del nombre d'alumnes a les comarques gironines, de 109.225 a 121.229
Un dels grans canvis ha estat l'Educat 1x1 d'introducció d'ordinadors a les aules
Gran creixement del nombre d'alumnes i canvi de calendari escolar. Aquests són dos dels fets més remarcables d'aquesta legislatura pel que fa a l'àmbit educatiu. En els darrers quatre anys a les comarques gironines s'ha passat de 109.225 alumnes el curs 2006-2007 a 121.299 el 2010-2011. Aquest increment, motivat bàsicament per l'arribada d'alumnes estrangers, ha comportat canvis significatius d'atenció a la diversitat i de funcionament. Els alumnes d'infantil i primària han passat de 70.400 a 79.707 i els de secundària, de 38.825 a 41.592. La dotació de docents als centres ha crescut però a un ritme diferent. En el darrer any, per exemple, mentre el nombre d'alumnes ha augmentat un 2,76%, l'increment del professorat ha estat d'un 1,39%, amb el problema afegit de la retallada de recursos humans en els serveis educatius, en què s'ha passat de 203 a 186 persones. De 7.069 docents el curs 2006-2007 s'ha passat a 8.398 aquest curs.
Pel que fa a la inversió en equipaments, des del 2007 s'han invertit 296,9 milions d'euros en noves construccions, ampliacions i reformes, i en la creació de 33 centres més. Aquest curs 2010-2011 s'ha fet una inversió de 30,83 milions i en total es disposa de 436 centres educatius de titularitat pública a la demarcació, deu més que el curs passat. Tot i això, encara queden una vintena de centres escolars íntegrament en mòduls prefabricats.
Malestar als centres
La política educativa que s'ha dut a terme en els darrers anys, però, ha creat situacions de malestar. L'aplicació de la sisena hora ha suscitat un rebuig d'una part del col·lectiu, ja que ha provocat dificultats organitzatives en alguns centres. La legislatura ha estat marcada per l'aprovació de la llei d'educació de Catalunya (LEC) i per un període conflictiu marcat per cinc vagues. La primera, el 14 de febrer del 2008, va tenir un gran seguiment a les comarques gironines, però les convocatòries posteriors van ser cada cop menys secundades. La del 13 de novembre del 2008 va tenir un seguiment de cap el 50%, el 10 de juny del 2009 el seguiment va ser reduït, igual que la que es va fer el 17 de març del 2010. Pel que fa a la vaga del 8 de juny del 2010, el seguiment va ser superior, tot i que s'ha pogut constatar el cansament del col·lectiu de sumar-se a unes mobilitzacions amb què no s'obtenen grans resultats. La vaga general, del 29 de setembre de 2010, va tenir també poc seguiment entre els docents.
Darrerament col·lectiu ha optat per impulsar mesures de protesta des dels mateixos claustres escolars. Una de les de més ressò ha estat la supressió que han fet més de la meitat de centres de les excursions i sortides com a resposta a la supressió de la jornada intensiva de juny (dins el nou calendari). El Departament ha fet ara marxa enrere i s'ha donat l'opció que el directors dels centres puguin proposar als directors territorials mantenir la jornada intensiva, coincidint amb l'entrada en vigor del nou decret de direccions, que ha de donar més autonomia als centres a l'hora de decidir. La polèmica, però, encara està sobre la taula.
Aquest nou calendari ha despertat reticències també per la organització de la nova setmana festiva, que a les comarques gironines serà a partir del 28 de febrer. Les associacions de pares i mares han reclamat que hi hagi prou recursos per a la organització d'activitats per aquesta setmana, durant la qual moltes famílies hauran de continuar treballant.
Un altre gran canvi ha estat la introducció del programa de digitalització a les aules, l'anomenat Educat 1x1, que ha despertat algunes crítiques, especialment dels sindicats, ja que consideren que s'ha aplicat de manera improvisada, sense que els centres estiguin prou preparats. La primera fase d'implantació del projecte es va iniciar el setembre del 2009 i el curs 2009-2010 van aplicar el nou sistema setze centres per a 1.700 alumnes d'ESO i aquest curs 2010-2011 s'ha fet un salt quantitatiu important. Alguns instituts que han introduït aquest programa valoren de manera satisfactòria els resultats, tot i que es destaca en alguns casos les dificultats de la xarxa, amb problemes de connectivitat. Alguns centres, però, han tingut dificultats per posar-lo en marxa. El programa s'ha estès aquest curs a 52 instituts.
Creixement de la UdG
Pel que fa a la UdG, el nombre d'estudiants ha crescut de manera constant, fins als més de 12.000 actuals i s'han incorporat nous estudis. Un dels grans canvis ha estat l'adaptació dels estudis a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EESS), amb les 39 carreres que hi ha actualment ja adaptades. Un altre dels canvis més importants ha estat el trasllat de la Facultat d'Educació i Psicologia des d'Emili Grahit al campus del Barri Vell i la creació de la Facultat de Medicina.