Política

Chacón i el seu suport

Barroso sap que ara no és el moment de cremar ‘la hipòtesi Chacón', però sí de projectar-la com una nítida opció de futur

“El gran Miguel”. Així el coneixen. Concretament en un dels tres cercles d'influència sobre els quals José Luis Rodríguez Zapatero ha fonamentat els seus anys de govern. Un cercle que ell lidera Moncloa enllà. Es diu Miguel Barroso i és molt més que el marit de la ministra de Defensa, Carme Chacón. En una setmana en què s'ha obert oficialment el camí cap a l'endemà de ZP, una catalana ha tornat a emergir com a hipòtesi. Però, té Chacón l'imprescindible aval de “la seva gent”? Com a origen d'un lideratge polític sòlid, és importantíssim. I això ho sap bé el seu company, que va ser secretari d'estat de Comunicació els dos primers anys de ZP com a president.

Luis Arroyo, cap de gabinet de Barroso a la Moncloa, diu: “És el tipus que més entén de comunicació política a Espanya”. Passar revista embarassada a les tropes o la compareixença de Chacón de fa pocs dies arran de la intervenció a Líbia duen el segell Barroso. Com és un factor clau que explica part de l'expectació que aquesta setmana ha aixecat la figura de la ministra catalana, prèvia a la cita clau d'ahir a la seu del PSOE.

Un dels homes que juntament amb José Montilla més ha manat al PSC diu de Chacón: “Ella està destinada a tenir un paper molt important a Madrid”. No a Barcelona, que quedi clar. I Chacón hi coincideix. Però Catalunya interessa molt a Chacón i Barroso, més enllà del fet que en els últims temps només s'hi puguin estar alguns caps de setmana. És clau en el fonament d'un lideratge polític que vol ser-ho a nivell espanyol però que necessita l'aval català, en el seu cas més que cap altre aspirant.

És un dels quatre punts que Edwin P. Hollander, professor de psicologia, marca com a orígens de legitimitat del lideratge: “La millor manera d'aconseguir la posició de lideratge és bàsicament l'elecció per part dels membres integrants del propi grup, enfront de la designació per part d'alguna autoritat externa”. És a dir, que sigui el PSC i no Zapatero qui la impulsi és clau per a la hipòtesi Chacón. El missatge ha estat emès aquesta setmana. Qui vulgui entendre, haurà entès. I qui no, també.

“És molt calculadora, i el seu company més. És prudent fins a l'extrem davant d'allò que la pugui esquitxar. No es desgastarà així com així”, assegura un company seu del PSC que utilitza l'inexistent paper de Chacón durant el debat previ a l'anunciada retallada de l'Estatut com a exemple que demostraria com no es mulla fins un cop consumats els fets. I rebla: “No farà el pas si ZP no es decanta clarament per un delfí i aquest és ella”. Es tem que el PSC farà igual. Com l'any 2000, que fins que no va arribar el dia mateix del 35è congrés federal del PSOE, no es va acabar decantant... pel guanyador. Aquest cop, però, si Chacón decideix fer el pas haurà de lligar aquest suport o partirà amb una gran pedra a la sabata. Barroso ho té clar.

Quan es pregunta per la gent de Chacón al PSC costa que ningú concreti algun nom més enllà d'esmentar la bona relació que té amb diputats al Congrés com Daniel Fernández, Francesc Vallès i Teresa Cunillera. “Ella ha anat sempre molt per lliure, amb relació directa amb Zapatero”. No debades, Miguel Barroso hi té molta amistat. I influència. És el suport de Chacón. El seu gran assessor i esperó. I sap que ara no és el moment de cremar la hipòtesi Chacón, però sí de projectar-la públicament com una nítida opció de futur. De moment, ahir, i a petició de Chacón, màxima representació del PSC a Madrid. Nou encert. De Barroso.

aaira@avui.cat

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.