Política

EL PERFIL. Lleida. CiU

Joan Ramon Zaballos

‘Anpfiff', el nou inici de CiU

Anpfiff vol dir inici en alemany. És el mateix que li passa a Joan Ramon Zaballos
i Rubio, el nou cap de llista de CiU per
Lleida, que comença de zero en la política
i també en l'entremaliat món d'unes eleccions. Anpfiff també és el títol del llibre que aquest catedràtic d'alemany va traduir a l'espanyol el 1987, una de les moltes feines que ha fet i que fa, sempre vinculat amb la cultura germànica. El llibre va ser molt polèmic en el món del futbol, i no
pas per la traducció, sinó pels secrets
que va revelar el porter internacional
alemany Harald Toni Schumacher en
la seva autobiografia.

CiU també reinicia la seva batalla per l'alcaldia de Lleida i canvia d'estratègia, col·locant al capdavant un independent, almenys políticament, perquè de pensament Joan Ramon Zaballos sempre ha
estat afí a idees nacionalistes, de participació, defensor d'allò públic i apostant
per una altra forma de fer política, sense estridències. Com a lleidatà per devoció, com ell mateix es defineix, s'ha implicat en moltes coses i ha opinat de tot sense vergonya en tertúlies, columnes de
diari i al seu bloc.

Per tant, parlem d'un perfil que havia atret l'interès d'altres partits, però no
va ser ningú més que Artur Mas qui el
va captar per a la seva causa i a l'estiu
del 2009 entrava en aquest invent
de la Casa Gran del Catalanisme. Tota una sorpresa.

El seu habitual compromís en allò que fa el va situar com una de les cares visibles de la Casa Gran i això no va passar desapercebut a Convergència, que va pensar en ell com a alternativa al socialista Àngel Ros i davant la falta d'un candidat prou solvent. Una altra sorpresa i, en aquest cas, entre la militància de CDC i d'Unió, que no en sabien res.
Va ser l'home fort de Convergència a Lleida, Ramon Farré, qui li va proposar, tot fent-li
tremolar les cames durant 48 hores, el temps que va tenir per decidir-se. Ara
està satisfet de la tria, perquè, si no, se n'hauria penedit, i aspira a guanyar, tot i saber que la cosa és difícil. La decisió, però, té una altra cara: la personal. I és que l'obligarà a deixar la direcció de l'Escola Oficial d'Idiomes, centre que lidera des de 1994 i a veure encara menys la seva parella, professora de francès a Andorra.

Va néixer el 1962 al barri de Gràcia de Barcelona, però fa 25 anys que viu a Lleida. Tot i que li anaven millor les ciències, va sorprendre la família quan va triar la complexa filologia germànica, després d'enamorar-se de la literatura de Hermann Hesse. Llegeix tant com pot, li agrada el cinema i l'embogeix viatjar. Al seu despatx té un mapamundi carregat de xinxetes que marquen on ha
estat. Més de mig món.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a