El cicle del PSC està en joc
Mentre els socialistes sospiren per la majoria absoluta, CiU confia en l'experiència de Josep Carreras per recuperar-se del daltabaix de fa quatre anys i la resta de forces, en cares noves per ser decisives
Castellar del Vallès va deixar de ser un feu de Convergència i Unió tot coincidint amb el pas de 17 a 21 regidors. L'augment de l'electorat –1.621 votants més–, però, no va ser l'única causa de la pèrdua de l'alcaldia per part de CiU ara fa quatre anys, ja que les adhesions a la candidatura nacionalista van passar de 3.935 a 2.345. El desgast de govern, lògic tenint present l'hegemonia des del 1983, es va traduir tant en una pujada de l'abstenció com en una diàspora de vots, que va tenir com a resultat una històrica victòria del PSC. Això sí, als socialistes els va faltar un sol regidor per abastar la majoria absoluta, que és allò què miraran d'aconseguir per assegurar-se la gestació d'un cicle de domini al consistori.
Amb un alcalde jove i d'enorme projecció política, Ignasi Giménez, l'ambició del PSC és marcar una època a Castellar de la mateixa manera que ho va fer el seu antecessor. L'empremta de CiU ha fet que alguns dels grans projectes del mandat, sobretot la transformació de la plaça Major i la construcció d'El Mirador, partissin d'estratègies marcades, encara que els socialistes han mirat d'introduir-hi tots els matisos possibles, amb referèndum sobre el destí de l'última planta de l'edifici inclòs. Per aquest motiu, la seva voluntat és tenir més temps per imposar el seu model de poble, tot i que, per a això, potser necessitaran una majoria més folgada. Fa quatre anys, cap formació va voler entrar al govern, i han necessitat de pactes puntuals per tirar endavant bona part de les seves idees.
La marxa de Jordi Roman del grup municipal de CiU, cosa que el va deixar com a regidor no adscrit als pocs mesos de les eleccions, va ser un dels episodis més polèmics del mandat, ja que la seva aportació va ser decisiva per aprovar qüestions com el llum verd a les àrees residencials estratègiques (ARES). Amb la lliçó ben apresa, la federació nacionalista ha mirat d'aglutinar un grup cohesionat, encapçalat per un històric del municipi, Josep Carreras. Tinent d'alcalde de l'àrea d'Ensenyament i Esports durant 8 anys, tot coincidint amb les etapes d'Albert Antonell i Lluís Maria Corominas, el successor de Montse Gatell aposta per l'experiència per mirar de combatre la joventut de Giménez, i té com a aval el seu passat a l'Ajuntament i la seva trajectòria empresarial a l'hora de prometre més eficiència econòmica per fer front a la crisi. La recuperació d'antics votants desencantats sembla estar al seu abast, però el flamant projecte socialista també ha arrancat noves simpaties i compta amb un fort arrelament en les zones de més recent construcció, que ha procurat de cohesionar al màxim amb iniciatives com la descentralització de serveis a l'Espai Tolrà. Ateses les circumstàncies, serà clau la mobilització de l'electorat més fidel.
La cursa per ser decisiu
Amb el PSC i CiU com a grans favorits per ser els partits majoritaris, la resta de formacions lluitaran per tenir la clau d'algun eventual pacte, ja sigui de govern o en els plens. L'Altraveu, que formalment ha deixat de ser una agrupació d'electors per esdevenir un partit, confia en la recent tasca a l'oposició per seguir creixent, després de l'espectacular eclosió en el debut del 2007. La consolidació del seu format, que dóna el poder a una assemblea totalment oberta a la ciutadania, pot captar nous adeptes entre la gent més cansada del sistema polític tradicional. Pel que fa a ERC, ha apostat per un canvi de cara després de molts anys confiant en Jordi Permanyer com a número u, cosa que li va donar poder executiu a través de pactes amb CiU. Rafa Homet, molt vinculat a la vida associativa i educativa del municipi, pot tenir la recepta al desgast sofert pels independentistes a petita escala, però també haurà de combatre una més que probable divisió de l'electoral per l'irrupció de la Solidaritat Catalana de Toni Garcia.
Finalment, ICV-EUiA i, sobretot, el PP –que el 2007 es va quedar a tocar de tenir representació–, poden treure rèdit de la reestructuració viscuda a nivell local, que els ha permès recuperar l'entusiasme de les bases. D'altra banda, Ciutadans pot presumir de tenir l'únic candidat que repeteix al marge de Giménez, Josep Rosales, fet que li dóna projecció de solidesa. I Plataforma per Catalunya s'haurà de sobreposar a la substitució de la candidata proposada inicialment, Sandra Roig.