El Suprem barra el pas a Bildu per l'ajustada votació de 9 a 6
El tribunal impedeix a la coalició abertzale presentar-se a les municipals enmig d'una profunda divisió i l'aboca a recórrer al Constitucional
El TC decidiria en tres dies
El ponent favorable a la legalització va ser obligat a cedir
La via de la sala de discòrdia hauria forçat a citar més jutges en ple pont
En l'últim sospir abans que amb l'arribada de la mitjanit vencés el termini legal, el Tribunal Suprem va decidir barrar el pas de les urnes a les 254 llistes de Bildu, la coalició integrada per EA, Alternatiba (escissió d'Ezker Batua-IU) i independents abertzales. En una ajustada votació pels volts de les onze de la nit, la sala especial o del 61 va resoldre la impugnació que reclamaven la fiscalia i l'advocacia de l'Estat amb 9 vots a favor, 6 en contra i 1 a favor d'una estimació parcial. Després del veto d'ahir al Suprem, Bildu pot recórrer ara davant el Tribunal Constitucional amb un recurs d'empar electoral i el tribunal té només tres dies perquè s'ha de pronunciar abans de l'inici de la campanya el 6 de maig.
Amb el ponent Manuel Alarcón partidari que Bildu es presentés a les municipals el 22 de maig, els 16 magistrats que integren la sala especial o de l'article 61 van iniciar la deliberació a les deu del matí. Amb la pressió d'haver d'obrir o tancar la porta de les urnes a Bildu abans de la mitjanit, els magistrats van preferir no abandonar al migdia les dependències del Suprem per dinar i van consumir un breu refrigeri en una sala adjacent.
La composició de la sala del 61, la mateixa que va barrar el pas a Sortu el 23 de març, presentava ahir un sol canvi: el conservador Jesús Corbal va ser rellevat pel progressista Xavier O'Callaghan, abans convalescent. Un relleu clau perquè el veto a Sortu en el registre de partits es va aprovar per 9 a 7, així que el pols dels 16 jutges amenaçava d'encallar ahir en empat infinit a 8. L'empat hauria resultat nefast perquè, a diferència del Constitucional, al Suprem el president no té vot de qualitat per desempatar votacions ajustades i la solució és crear una sala de la discòrdia que hauria obligat a cridar 1, 3 o 5 magistrats més per formar una sala amb nombre senar de jutges. La trava és que la crida hauria sigut en diumenge i en ple pont a Madrid, la qual cosa hauria desbordat els terminis legals per resoldre el cas.
Per desfer l'empat, el ponent Alarcón va ser forçat a cedir la ponència al conservador Javier Mendoza en veure derrotada la seva tesi. Només llavors es va poder votar el veto a Bildu i es van poder imposar els conservadors. Els sis magistrats disconformes amb la impugnació van anunciar l'emissió d'un vot particular discrepant.
Les impugnacions de la fiscalia i l'advocacia de l'Estat denunciaven que Bildu venia a ocupar el buit de Batasuna fins al punt de controlar la col·locació dels candidats per assegurar-ne l'elecció i afegia informes policials, basats en documents d'ETA del 2008, en què la banda pregonava un front independentista tot i ser previs a l'evolució de l'esquerra abertzale fins a condemnar ETA.
LA XIFRA
De la fallida inscripció de Sortu als dubtes sobre si hi ha un pla C
D.P
Esperonada per la treva d'ETA i per la lluita contra el descrèdit, l'esquerra abertzale va optar en primera instància per intentar el retorn a les institucions a cara descoberta creant Sortu. Presentat en societat per l'exdirigent de Batasuna Rufi Etxeberria, el mitjà era el missatge: el rebuig a la violència arribant a utilitzar el mot tabú de condemna era l'aposta estratègica abertzale.
Veto al registre
Fundat el 9 de febrer, la vida de Sortu era avortada el 23 de març quan el Suprem, en una votació ajustadíssima resolta per nou vots a set, va denegar la inscripció de Sortu al registre de partits. La votació estava vuit a set i va ser el president, Carlos Dívar, qui va decantar la balança de part conservadora. Curiosament, la sala del 61 va ocultar l'elevada discrepància airejant inicialment només tres vots dissidents quan eren set els valedors de legalitzar Sortu. El 2007, després de fracassar doblement amb la il·legalització d'Abertzale Sozialisten i de 246 llistes seves, els hereus de Batasuna van exhibir un pla C i van poder votar ANB, que va obtenir alcaldies abans de ser il·legalitzada un any després. L'enduriment de la llei permet ara retirar l'acta a un regidor. El dubte és si ara hi ha un pla C.
