Més pressió internacional perquè Rajoy mogui fitxa

L'actitud de Mariano Rajoy de veure-les passar, malgrat haver obtingut un suport inequívoc de les urnes comença a neguitejar diversos actors de l'economia, la política i els mitjans de comunicació internacionals. Mercats, bancs dirigents europeus i fins i tot diaris coincideixen en un mateix missatge: Espanya necessita una actuació “urgent” i mesures “contundents” i “radicals” i el que ara està legitimat per a fer-ho és el lider del PP. Com era previsible, la cancellera Angela Merkel es va posar al capdavant de la fila de les exigències i aprofitava un telegrama de felicitació per la victòria per deixar-li dit que hi ha pressa perquè iniciï el “mandat clar” que li han donat les urnes.

El dia anterior havia transcendit una conversa telefònica en la qual Rajoy s'havia compromès a fer els deures i, a canvi, reclamava a l'alemanya l'ajut de les institucions europees per evitar el col·lapse total de les finances. En tot cas, Rajoy i Merkel, juntament amb Nicolás Sarkozy, es veuran les carres en la reunió de líders conservadors europeus que se celebrarà els dies 7 i 8 de desembre a Marsella.

Tota aquesta pressió arriba perquè l'endemà de les eleccions s'esperava que Rajoy faria una intervenció pública posant fil a l'agulla a les mesures que té intenció d'aplicar des del primer minut. En lloc d'això, el president electe es va tancar al seu despatx del carrer Gènova enviant a la seva número dos, María Dolores de Cospedal, a dir a la premsa que no té intenció de presentar el seu programa de govern fins que el Congrés el ratifiqui. I això no serà fins a la setmana de Nadal, malgrat que el PP intenti escurçar els terminis, “dins de la legalitat”, s'insistia.

Els primers efectes d'aquesta actitud de no avançar res que tranquil·litzi els mercats són que la seva elecció per majoria absoluta –és a dir, amb capacitat de fer i desfer sense interferències de l'oposició– no ha servit perquè la prima de risc i les borses deixessin de tenir el comportament anòmal i perillós que mostren des de la vigília electoral. I la segona, i més punyent, és que Espanya està pagant més que Grècia per col·locar deute a a cinc i dos anys, a banda que la de deu anys es paga al set per cent.

Així que les agències de ràting pressionen amb insistència el futur govern, deixant constància que no tenen cap intenció d'atorgar-li ni cinc minuts de gràcia, malgrat que Rajoy els havia demanat “mitja hora” durant el míting de tancament de campanya. Ahir, Fitch emetia una nota en què, després de destacar la “finestra d'oportunitat” que ofereix el canvi, avisava que el nou president estatal ha de “sorprendre positivament els inversors amb un ambiciós i radical programa de reformes estructurals i fiscals”. I això s'uneix a la circumstància que Standard & Poor's, el dia anterior amenacés amb revisar la nota espanyola.