No culpable
Un jurat popular absol l'expresident valencià d'un delicte de suborn passiu impropi
Creu que no hi ha elements que demostrin que va rebre de la trama Gürtel regals per la seua condició d'autoritat política
Gairebé en correspondència amb la dinàmica electoral del País Valencià, el jurat del cas del vestits va decidir ahir absoldre l'expresident de la Generalitat, Francisco Camps, i l'exsecretari del PP valencià, Ricardo Costa, d'un delicte de suborn impropi passiu per una majoria de cinc vots a quatre.
El jurat, amb el seu veredicte de “no culpable” per a tots dos acusats, va assumir pràcticament fil per randa la teoria de les defenses de Camps i Costa. Així, en resposta a les vint-i-una preguntes que es plantejava en l'objecte del veredicte, el jurat popular va considerar no provat que els dos exmandataris populars reberen regals de la trama de corrupció Gürtel en consideració del seu càrrec, i tampoc va creure provat que les peces de vestir, adquirides a les botigues Milano i Forever Young, hagueren estat pagades per la xarxa liderada per Francisco Correa.
Ni la nombrosa documentació aportada principalment per la fiscalia anticorrupció; ni els enregistraments de les conversacions telefòniques entre els líders populars i el responsable de la trama a València, Álvaro Pérez El Bigotes; ni els testimonis que asseguraven que mai s'havien pagat els vestits; ni l'acurat i didàctic informe final de l'acusació popular –en representació del PSPV-PSOE– van servir per convèncer el jurat de la culpabilitat dels dos acusats.
Proves i dubtes
L'estratègia de la defensa de Camps, practicada al llarg de les vint-i-sis sessions que ha durat el juí, de sembrar dubtes sobre els informes, documents i testimonis aportats per les acusacions ha suposat l'absolució de Camps. El seu lletrat, Javier Boix, no va aportar al llarg de procés cap document que demostrara que Camps es pagava les peces de vestir.
Per la seua banda, l'advocat de Costa, Juan Casanueva, va contribuir únicament amb la declaració firmada de la seua secretària– no citada com a testimoni– on aquesta afirmava que havia entregat diners a El Bigotes i un document bancari on consta una quantitat.
Tot i això, entre els elements de convicció que el jurat va esgrimir per declarar la no-culpabilitat dels acusats destaquen la consideració que aquests i els líders de la trama mantenien una relació “sols comercial”; que no existeixen documents mercantils que acrediten el pagament de les peces de vestir per part de les empreses de Gürtel; que els vestits va ser tornats, i, principalment, que ni Camps ni Costa tenien competències per adjudicar contractes.
A favor de l'expresident valencià hi ha jugat, curiosament, el principal testimoni de les acusacions. El jurat va valorar les declaracions fetes pel sastre José Tomás tan bon punt va esclatar l'escàndol, a la primeria de 2009, en què assegurava que Camps es pagava els vestits. En aquest cas, en què hi ha una clara contradicció entre la declaració final i la testimoniada en el juí, el jurat va aplicar la condició més favorable a l'acusat.
Dos culpables
El jurat tampoc no va tindre en compte l'escrit de conformitat dels altres dos acusats en la causa. L'exvicepresident Víctor Campos i l'excap de gabinet de la conselleria de Turisme, Rafael Betoret, van signar el document esmentat, en què reconeixen que van rebre peces de vestir de la trama. Betoret, fins i tot, va tornar els vestits.
Camps i Costa, però, van decidir arriscar-se a continuar amb el procés judicial, seure al banc dels acusats i sotmetre's a un inevitable juí mediàtic paral·lel. El resultat del veredicte avala la seua decisió i resulta especialment favorable per a Costa, que apareix imputat en el procés de finançament irregular del PP que s'instrueix al TSJ.
L'absolució, però, arriba tard per a Camps, convertit en un cadàver polític després de presentar la seua dimissió com un “sacrifici” per Rajoy.
