Justícia parcialment frustrant

Dimarts passat em vaig ensopegar amb una manifestació a València, bastant complida, per la sentència del cas Marta del Castillo que, tret de l'autoinculpat Miguel Carcaño, absolia la resta dels presumptes implicats i/o col·laboradors. Sense conèixer a fons aquest repulsiu cas, es podia pensar que el tribunal ha fet el correcte amb les proves disponibles. Potser si haguera aparegut el cos les coses hagueren estat diferents. No ha estat així. També em va assaltar la fonamentada convicció que amb un jurat popular el resultat haguera estat un altre. ¿Quin membre d'un jurat circumstancial, no professional, s'haguera atrevit a un veredicte tan impopular i tan sotmés a escrutini mediàtic? Tot i que en sóc partidari de la participació ciutadana en les institucions, la reflexió és pertorbadora.

La justícia no es dedica a la restitució de la lògica social o al combat de les seues frustracions. El nostre sistema és garantista amb l'acusat, no en sóc capaç de dir si poc o molt sense els coneixements jurídics suficients. També depén dels casos i a qui afecten. La casuística pot ser interminable. Però, en general, la llista de frustracions és considerable. Tirant del fil: ¿És la sentència absolutòria de Camps & Costa, via jurat popular, un episodi més de decisions judicials frustrants?

És cert que l'advocat de Camps, Javier Boix, ha estat brillant a l'hora d'explotar les contradiccions d'alguns testimonis cabdals (José Tomás i Isabel Jordán, bàsicament) i les xicotetes escletxes de dubte en les proves aportades. I hi havia el mantra dels dubtes raonables. Dit això, tanmateix, el desenvolupament del judici no ha deixat cap lloc al dubte respecte a la relació estreta i íntima dels acusats amb la trama, de la xarxa de complicitats i terrenys opacs compartits. Un expert explicava ahir en un diari de tirada nacional que, sense dubte, un tribunal professional haguera declarat culpables els acusats. Per tant, malgrat no disposar encara la sentència redactada, que podria aclarir alguns extrems, la temptació de creure que el resultat del judici s'ha decidit per les conviccions prèvies dels membres del jurat és terriblement temptadora. De fet, la votació 5 a 4 té una correspondència numèrica quasi exacta amb la configuració ideològica del País Valencià. Una intuïció corroborada per les impressions sobre el comportament i els gestos dels jurats que hem anat arreplegant dels periodistes que han cobert a peu d'obra el judici. Tot i que de forma ajustada, el jurat ha seguit el corrent popular. Com, qui sap, hauria fet un jurat popular en el cas del Castillo. Sols que en una altra direcció.

Per això s'ha de contextualitzar i mesurar la frustració i el cabreig entre els valencians que senten que s'ha absolt la corrupció que hem patit i que els executors han estat una part dels seus propis conciutadans. El jurat, tanmateix, el que ha fet és evitar una frustració qualitativament major, la d'una majoria política i social al País Valencià que, si més no, aspirava a que el seu referent polític resultara absolt. Milers i milers de persones que conviuen malament amb la idea d'haver alimentat amb el seu vot una administració corrupta, negligent i que ens ha portat a una davallada econòmica i moral sense precedents. L'absolució a Camps és la seua auto-absolució. El retorn a un cert ordre, el triomf de la teoria conspirativa, de la influència externa, com a explicació de tots els mals que ens afecten. Pareu l'orella i recolliu en bars i carrers la sensació, de vegades silenciosa, íntima, de notable alleujament. O d'indiferència. O la més sorollosa reclamant la restitució de l'honorabilitat perduda, com si la no culpabilitat en un episodi menor alliberara l'ex president de la Generalitat dels seus pecats infinits d'acció i omissió. Una canonització egoista i irresponsable, una anomalia moral que fa miques la nostra castigada imatge col·lectiva. Una esquizofrènia malsana. Una fractura social insondable. Un dany profund que sols podria restituir un tribunal professional: la resta del cas Gürtel espera. El pòrtic, tal volta, de noves però minoritàries frustracions.

(sotalacreueta.blogspot.com)