Jesús Eguiguren advoca per una “constitució basca”
El president del PSE reconeix que les diferents lleis no han servit per resoldre “el problema basc”
El PSOE li recorda que la Constitució Espanyola es “la llei suprema” per la qual es regeix tot el país
El president del PSE, Jesús Eguiguren, va admetre ahir que les diferents lleis no han servit per resoldre el “problema basc” i ara, va apuntar, “el País Basc té marge per tenir aquest dret a decidir i per ser el que vulgui ser en el futur, com si vol ser independent”. En la seva intervenció en el Fòrum Europa-Tribunal Euskadi, Eguiguren va advocar per aconseguir un “ampli consens” entre la ciutadania per acordar “una nova Constitució” a través de la qual sigui “possible” crear “una unitat política que sigui Euskal Herria, que no sigui independent ni de França ni d'Espanya” i que tingui “òrgans comuns” amb Navarra.
En aquesta línia, el dirigent socialista basc va considerar que la prioritat després del cessament de l'activitat armada d'ETA és “consolidar la pau”, però després la ciutadania basca es podrà plantejar el seu futur a través d'una “via de recerca de consens”.
Va advertir, però, que ara “no s'ha de decidir a Euskadi si es vol ser basc o espanyol, perquè aquí hi perdem tots i ens dividim en dos, sinó que el que cal debatre és un nou pacte, un nou consens, una nova Constitució pròpia”.
Les paraules del president del PSE van ser immediatament replicades tant des del PP com des del seu mateix partit. El portaveu del PSOE al Congrés, José Antonio Alonso, va recordar a Eguiguren que la Constitució Espanyola és la “norma fonamental de convivència” i “la llei suprema” per la qual es regeix tot el país. Alonso va voler deixar clar que la Constitució Espanyola del 1978 és la “llei suprema“ i a ella es va remetre “en tot”, tant en “el seu esquema de drets i llibertats” com en “l'organització del poder de l'Estat” que conté.
La portaveu del govern basc, Idoia Mendia, també va recordar al president del PSE que qualsevol canvi del marc polític basc “ha de tenir com a base l'Estatut de Gernika i el consens”. En la roda de premsa posterior al consell del govern basc, Mendia va preferir no entrar en “controvèrsies” amb el dirigent socialista basc, però va deixar clar que actualment “Euskadi no està en aquest estadi” que planteja Eguiguren.
Mendia va insistir en què el marc polític i jurídic que “ha permès als bascos viure i tenir el seu autogovern és l'Estatut de Gernika,” que va ser un “pacte entre diferents”, i hi va afegir: “Aquesta es la nostra Constitució.”
Mendia també va fer al·lusió a les paraules d'Eguiguren sobre el pacte amb el PP, i és que, segons el dirigent socialista, el seu partit hauria de “tancar el cicle” de col·laboració amb el Partit Popular si el govern espanyol va “a la contra” en relació amb el nou escenari obert al País Basc. Sobre aquesta qüestió, Mendia va voler deixar clar que el govern basc manté “moltes diferències” amb el PP perquè és “normal” que dos partits diferents tinguin visions discrepants, però va considerar que l'acord de bases amb el PP “té molt recorregut”.
Sobre la possibilitat de tancar “el cicle de col·laboració”, el PP va exigir al PSE que rectifiqui les paraules del seu dirigent. El dirigent del PP basc, Iñaki Oyarzabal, va lamentar les declaracions d'Eguiguren i va demanar al govern basc i al PSE que les rectifiquin, tot i que va descartar trencar l'acord que manté el seu partit amb els socialistes. Oyarzabal va reiterar l'aposta del PP per donar suport al govern basc per “defensar una sèrie de valors i principis democràtics”.
El govern espanyol promet “amplitud de mires”
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, es va comprometre ahir en el Congrés a abordar el final del terrorisme d'ETA“amb amplitud de mires i sentit d'Estat”, tot i que va insistir que “l'únic full de ruta del governs és l'aplicació de la llei”. Va anunciar que impulsarà “una política de reinserció de manera individualitzada” per als presos d'ETA que vulguin abandonar la violència, en els termes establerts per la llei penitenciària, que, entre altres requisits, exigeix la petició de perdó a les víctimes. “Serà una política intel·ligent que aprofiti les oportunitats que la nova situació ofereix i que posi fi a la manipulació que pateixen els presos i les seves famílies”, va afegir Fernández Díaz, que va dir que encara el 95% dels presos d'ETA segueixen les directrius de l'organització armada.
Urkullu també troba Rajoy “receptiu”
El president del PNB, Iñigo Urkullu, va trobar el president espanyol, Mariano Rajoy, “receptiu” davant les propostes presentades pel líder nacionalista basc sobre els passos a fer per aconseguir la “normalització” al País Basc, entre els quals va plantejar la flexibilització de la política penitenciària. Urkullu va utilitzar la mateixa expressió –receptiu– que va fer servir el lehendakari Patxi López per definir l'actitud del president espanyol després d'una reunió de dues hores a La Moncloa. En roda de premsa, Urkullu va explicar que havia ofert a Rajoy el suport del seu partit per sumar la majoria més àmplia possible en el final definitiu d'ETA i la seva dissolució. “Tots sabem que hem de gestionar això amb la màxima discreció”, va dir Urkullu, procurant evitar més explicacions sobre el tema.