El govern admet que l'Estat li pagui el deute a terminis
GREUGE Mas-Colell no espera que els 759 milions figurin en els primers pressupostos de Mariano Rajoy CONVERSES La Generalitat exigeix que Madrid reconegui la factura pendent i es tanqui un calendari per fraccionar el pagament
La Generalitat no confia que Mariano Rajoy li transfereixi aquest any els 759 milions de l'Estatut i s'avé a acordar amb Madrid un pagament fraccionat. El govern d'Artur Mas va carregar amb contundència contra José Luis Rodríguez Zapatero perquè va fer les maletes de La Moncloa incomplint el compromís de sufragar durant l'any passat aquesta partida, corresponent a la liquidació del 2008 de les inversions en infraestructures. CiU confiava que el nou president espanyol inclouria el deute pendent en els pressupostos generals de l'Estat per aquest 2012, un cop passades les eleccions andaluses. Però els de Rajoy, abocats a la guerra contra el dèficit que arbitra Brussel·les, no estarien disposats a liquidar el greuge amb l'argument que no disposen de recursos.
Fonts del govern espanyol refredaven ahir qualsevol expectativa de cobrament, sobretot ara que Rajoy ha de retallar 5.000 milions addicionals de dèficit, segons informa Montse Oliva. Davant de la crua realitat, la Generalitat, que negocia constantment amb l'executiu de Rajoy, admet ara un calendari de pagament fraccionat per als 759 milions. “Estaria bé que es reconegués una estructura de pagament d'aquest deute que voldríem que comencés aquest any”, va assenyalar Mas-Colell en declaracions a RAC1.
L'executiu dóna per fet que els 219 milions de la liquidació de les inversions en infraestructures del 2009 sí que figuraran en els comptes estatals. “Aquests els dono per descomptats”, va sentenciar el conseller d'Economia. A banda de tancar un calendari, la Generalitat també exigeix al govern de Rajoy que faci un reconeixement públic del deute que té amb Catalunya. Fins ara, totes les obligacions jurídiques assumides per La Moncloa han quedat en paper mullat: els 759 milions impagats ja figuraven en la llei dels pressupostos de l'Estat de l'any passat i són en els acords de la comissió bilateral Estat-Generalitat, que es va reunir a l'estiu.
Un “contrasentit”
Mentre continuen les negociacions, i en espera que Rajoy faci públics els comptes el dia 30, la Generalitat ha aparcat la bel·ligerància verbal. No obstant això, el portaveu del govern, Francesc Homs, alertava que seria un “contrasentit” que el govern espanyol assumeixi la retallada addicional del 0,5% del dèficit imposada per Brussel·les, assegurant que n'eximeix els territoris, i en canvi a la pràctica “ho carregui als deutes pendents que té amb Catalunya”. “Si els diners que t'han d'enviar no te'ls envien, l'efecte és el mateix”, apuntava Homs.
Mas-Colell admetia un pagament fraccionat del deute l'endemà de la publicació de la balança fiscal 2006-2009, que ha revelat que Catalunya pateix des del 1986 un dèficit fiscal anual crònic del 8% del PIB. A l'espoli fiscal s'hi han d'afegir els costos de la deslleialtat institucional del govern espanyol, que no es limita al pagament de la disposició addicional tercera de l'Estatut. La Generalitat també ha reclamat insistentment i sense èxit el cobrament de la bestreta de 1.450 milions del fons de competitivitat, provinent del model de finançament.
Efectes sobre el dèficit
L'impagament dels 759 milions, que Mas-Colell havia previst en els pressupostos de la Generalitat de l'any passat, va acabar de disparar el dèficit català del 2011. Tot i que la Generalitat només ha admès un forat del 3,29% del PIB i no ha reconegut aquest deute com a dèficit propi, el Ministeri d'Hisenda sí que ho va fer incrementant la xifra fins al 3,7% amb la liquidació provisional dels comptes del 2011. La situació de les arques catalanes és crítica i l'impagament estatal podria afavorir una tercera onada de retallades. L'executiu no l'ha descartada si l'Estat, a més, rebaixa la previsió d'ingressos en els comptes. “De retallades i ajustos, n'hi ha i n'hi continuarà havent, mal que ens pesi, però per saber-ne l'abast hem d'esperar a tenir coneixement de com queden”, rematava Homs.
LES FRASES
LES XIFRES
“Simpatia” per l'Assemblea Nacional Catalana
El govern veu amb “simpatia” la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana. El portaveu de l'executiu, Francesc Homs, va interpretar l'aparició de l'ANC com un símptoma positiu de la “vitalitat de la societat civil a favor d'una causa que és la nació catalana” i la llibertat del país. També es va pronunciar sobre el propòsit de l'Assemblea de promoure la convocatòria d'un referèndum d'independència per al 2014 i va obrir la porta a una hipotètica col·laboració del govern de la Generalitat. “Ja veurem aquesta iniciativa com es fa i de quina manera, i si el govern s'hi ha d'implicar o no”, va indicar Homs.
El portaveu governamental també va oferir el suport i l'assessorament jurídic de la Generalitat als municipis, després que la delegació del govern de l'Estat hagi iniciat una persecució perquè els ajuntaments pengin la bandera espanyola a la façana. Per Homs, “hi ha quelcom que no s'acaba d'entendre” pel fet que la delegada María de los Llanos de Luna s'hagi marcat aquesta “prioritat”.