Política

L'educació catalana del futur

Es referma la immersió lingüística, es manté la subvenció a la concertada i es tendeix a la gratuïtat

L'Estatut de 1932 va permetre a la Generalitat crear les primeres escoles pròpies, però el sistema educatiu continuava a les mans de l'Estat i l'Església. Ahir, setanta-set anys més tard, el Parlament de Catalunya va donar llum verd a la creació del Servei d'Educació de Catalunya. Tanmateix, el fil secret de la història educativa del país, segons el diputat d'ERC i especialitzat en educació Josep Maria Freixanet, connecta l'escola catalana del futur amb noms pioners com el col·legi Sant Jordi, fundat per Flos i Calcat a finals del segle XIX, o les escoles Mont d'Or, Horaciana o l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, de principis del XX. Els principals propòsits de la nova llei són:

Objectius.

Defineix el Servei d'Educació de Catalunya per criteris d'equitat, suficiència, excel·lència i coresponsabilitat.

Immersió lingüística.

S'elimina la tercera hora de castellà, ja que el rang de la llei és superior al del reial decret del ministeri. No hi ha segregació de l'alumnat per qüestió de llengua.

Programa acadèmic.

El govern fixarà el currículum de les matèries i l'horari de la programació.

Els deures de l'escola concertada.

S'equiparen en drets i deures l'escola pública i la concertada. S'obliga a fer una distribució «més equilibrada», però encara per definir, d'alumnes amb necessitats educatives especials i d'origen estranger.

Segregació de nens i nenes?

L'articulat de la llei no exclou la segregació per sexes com una opció concertable en escoles privades. Tot i això, la llei tindria mecanismes per poder eliminar en el futur aquests concerts segons fixi el govern de torn.

Professors examinats.

Crea l'Agència d'Avaluació de Catalunya per valorar l'estat de l'educació.

Promesa de més diners.

Compromís d'invertir el 6% del PIB en educació en vuit anys per arribar a la mitjana europea. Aquest any és del 2,7% (6.028 milions).

Autonomia de centres.

S'estén l'autonomia dels centres per reforçar el paper de les direccions de les escoles públiques.

Tendència a la gratuïtat.

S'aposta per la gradual gratuïtat de la formació de grau mitjà, fins i tot en l'escola concertada.

Suport de les famílies.

Les escoles hauran de formular una carta de compromís en què s'expressi el marc de convivència que haurà de ser assumit per les famílies.

Oposicions catalanes.

Dóna la possibilitat de crear els cossos docents propis de Catalunya amb proves d'oposició catalanes amb sistemes d'accés específics. Tanmateix, manté els drets dels actuals funcionaris docents.

Relatiu control municipal.

Aprofundeix en els mecanismes de coresponsabilització amb les administracions locals i preveu unitats de planificació com l'anomenada zona educativa. Tot i això, Iniciativa creu que tindran poc poder davant dels centres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.