Reunió amb les portes tancades
Rajoy i Mas es troben avui a La Moncloa amb posicions radicalment contràries i inamovibles
Madrid no vol discutir el pacte fiscal
El president el desafia amb la hisenda pròpia i s'aboca a unes eleccions anticipades
“No estic d'acord amb el concert econòmic que vostès plantegen.” Mariano Rajoy va donar ahir un cop de porta al pacte fiscal i Artur Mas li va llançar un desafiament inequívoc: “Passi el que passi, Catalunya farà camí.” Abans de la Diada, la reunió d'avui entre els presidents català i espanyol havia de ser cabdal per desencallar les tenses relacions entre Catalunya i Espanya. En només una setmana, la situació ha girat com un mitjó. Ara la cita es podria liquidar en cinc minuts. Els que necessita Rajoy per dir “per aquí no passo” i el temps que es prendrà Mas per corroborar que “fins aquí hem arribat”. Els missatges que en les últimes hores han intercanviat La Moncloa i la Generalitat evidencien que el diàleg avui és impossible; només els queda gestionar l'escenari de la ruptura. Rajoy li recordarà quina és la ruta de la Constitució i Mas respondrà que els catalans han decidit modificar l'itinerari cap a l'estat propi.
Fins ahir, amb el seu clamorós silenci, Rajoy ha volgut emfasitzar que donava a l'esperit de l'Onze de Setembre el mateix valor que qui sent ploure confiant, a més, que la posició de Mas seria el típic xàfec d'estiu. Mentrestant, ha usat intermediaris per avisar que, si el govern no posa el fre, a Catalunya li espera un futur de frustracions. Però, com tot plegat sonava massa tou, el següent pas va ser parapetar-se darrere del rei Joan Carles per avisar que no és l'hora de “quimeres”, sinó d'afrontar la crisi. Ahir, però, Rajoy ja no va tenir més escapatòria i va haver de respondre a les preguntes que CiU i UPD van fer sobre la Diada i els seus efectes col·laterals.
Retrets al president català
Conscient que Mas estava pendent de la resposta, aquesta vegada va procurar que se l'entengués bé: “No estic d'acord amb el concert econòmic.” Com a molt, en un futur llunyà, s'avindria a “millorar” el model de finançament. “No és moment de generar més problemes ni inestabilitat política.” Aquest, però, és el retret més suau que va fer al president català, del qual va dir que s'ha excedit, s'ha equivocat i, al damunt, és incapaç de rectificar perquè s'ha deixat arrossegar. L'arrambatge va tenir el seu moment còmic quan va concloure que als governants els cal “personalitat i saber moure's en situacions complicades”. Els diputats de l'oposició no van poder evitar la rialla.
A Rajoy, però, no se'l veia tan valent enfrontant-se a Rosa Díez. La portaveu d'UPD ha fet seu el discurs demagògic i anticatalà que exhibia el líder del PP quan era a l'oposició. I això ara, electoralment, és una bomba de rellotgeria. El president espanyol va evitar dir el que volia sentir Díez –que avui amenaçarà Mas amb tota l'artilleria de l'Estat–; això sí, va garantir-li que, quan arribi el moment, farà complir
la Constitució i les lleis.
Mas va respondre amb contundència a Rajoy: “A ningú considerem enemic, però volem la llibertat que cal per construir el nostre país.” Precisament ahir, el govern va concebre l'“embrió” del que haurà de ser la hisenda catalana, amb la signatura d'un conveni entre les quatre diputacions i l'Agència Tributària de Catalunya. Era tot un avís per a navegants que es va encarregar d'explicitar perquè a Madrid ningú no es despisti: “Procurarem que el pacte fiscal tiri endavant per la
via de l'acord, però Catalunya farà el seu camí.”
Compareixença de Mas
Prova de la tensió que existeix entre els dos executius, però també de la transcendència que el gabinet del president dóna a la reunió amb Rajoy, és que Mas no compareixerà a La Moncloa com ho faria qualsevol altre líder autonòmic, sinó a la delegació de la Generalitat a Madrid. La futura ambaixada?
El govern està abocat a les eleccions anticipades i només falta que Mas en concreti la data. Segons fonts de CiU, el president podria aprofitar la seva intervenció en el debat de política general al Parlament, la setmana vinent, per anunciar el que tothom veu com a inevitable. Menys probable sembla que ho faci avui a Madrid, tot i que la velocitat dels esdeveniments pot desmuntar tota previsió. Esgotada la via del pacte fiscal, s'obre la de la confrontació política. Mas, però, no ho planteja en termes de xoc amb Madrid, sinó de construcció positiva d'un nou projecte: el de la consecució de la plena sobirania.
LES FRASES
Els comicis podrien ser al novembre
El president de la Generalitat, Artur Mas, no ha comunicat als seus quina data té prevista per a les eleccions anticipades, segons diverses fonts. Però sí que hi ha dirigents de CiU que li han transmès la seva convicció que cal avançar-les al novembre. Per imperatius de la llei electoral, com a molt d'hora els comicis podrien ser el 18 de novembre, que és una de les dates probables, al costat del diumenge 25 de novembre i del 2 de desembre. Aquest seria el
dia límit del desembre, un mes poc aconsellable per afavorir la participació. L'alternativa seria la primavera. Però pot haver minvat la tensió sobiranista i Mas no podria prorrogar el pressupost.
La pròrroga
La imminència de les eleccions aniria acompanyada d'una pròrroga pressupostària que evitaria a Artur Mas, centrat en el debat sobiranista, haver de patir el possible desgast de la quarta retallada. En cas d'haver de tirar endavant el pressupost, a més, CiU necessitaria un soci parlamentari que, a hores d'ara, només podria ser ERC, i que ja ha avançat que demanarà contrapartides. Els comptes per l'any que ve, segons ha admès la Generalitat, hauran de tornar a ser restrictius. I és que el govern, per mandat de l'executiu espanyol i del Consell de Política Fiscal i Financera, haurà de fer un esforç gegantí per ajustar el dèficit al 0,7% del PIB. L'escenari més plausible, per tot plegat, és el de la pròrroga. El departament que capitaneja Andreu Mas-Colell, a més, s'acosta a un final d'any complicat, pendent de la concreció de les condicions del rescat que ha sol·licitat a Madrid i del compliment del dèficit, que aquest any no hauria de superar l'1,5% del PIB. En cas contrari, l'Estat podria intervenir definitivament Catalunya, com ho estableix la llei d'estabilitat pressupostària i el decret que regula el rescat.
A mig gas
La Moncloa ha usat l'estratègia de menystenir i minimitzar el ressò de la Diada no només per temperar els ànims catalans, sinó també per una qüestió d'equilibris interns. Sabent que els líders territorials estan nerviosos, des del PP estatal se'ls ha deixat desfogar, però demanant-los una mica de mesura. Sobretot, després de comprovar que les proclames sobre la frase d'Alberto Núñez Feijóo i de José Manuel Monago, que “els gallecs (o extremenys) paguen i el catalans reben”, només van servir per escalfar més la manifestació. A la direcció territorial se l'ha fet sortir a dir el que La Moncloa es reservava, però procurant que la contundència no es convertís en provocació. A De Cospedal, però, sí que se li ha permès traspassar aquesta ratlla. Al PSOE el panorama encara és més complex. Alfredo Pérez Rubalcaba no es vol arriscar a perdre el poc poder territorial que té, així que una sola paraula de l'andalús José Antonio Griñán contra el pacte fiscal o en defensa del model autonòmic té més valor per al PSOE que els crits d'auxili federalistes que llança el PSC.
Duran modula el discurs
Convergència està decidida a incloure l'estat propi en el pròxim programa electoral de CiU. Després que el president de la Generalitat hagi defensat reiteradament la necessitat que Catalunya disposi d'aquest instrument, els convergents consideren que no hi ha marxa enrere, encara que Josep Antoni Duran i Lleida discrepi de l'aposta nítidament sobiranista dels seus socis de federació. Duran i Mas, no obstant això, mantenen un diàleg fluid, segons fonts de CiU, que podria evitar un trencament. Els socialcristians van reafirmar l'aposta confederal en el seu últim congrés, tot i que finalment es va aprovar una esmena que obria el marc de Catalunya a la Unió Europea. Era una proposta promoguda pel sector sobiranista del partit, que lidera Antoni Castellà. Duran, a més, ha modulat el seu discurs durant els últims dies. El líder d'Unió no només va assistir a la manifestació de la Diada, sinó que ha situat la preservació de la cohesió social com a única condició per a l'avenç nacional del país. Ahir feia una última crida a Mariano Rajoy perquè “dialogui”. Avui serà a Roma en un acte de partit.
