Política

FRANCESC CABANA

PRESIDENT DE L'ATENEU BARCELONÈS

“Per part de l'empresariat hi ha temor a l'Estat”

“El problema de Catalunya és que només tenim una gran empresa: La Caixa”

“Vaig votar-la, però ara ja no l'accepto, després de veure com actua el Tribunal Constitucional”

Catalunya no farà entendre mai a Espanya que som una nació amb llengua i cultura

El president de l'Ateneu Barcelonès publica un nou llibre, Espanya, pes feixuc, on repassa el greuge històric català arran del centralisme espanyol des del segle XVII fins al segle XXI.

Queda clar en el seu llibre que Espanya era i és un pes feixuc...
Quan fas un balanç ho veus, i és més ara que abans. Durant molt de temps Catalunya ha navegat contra corrent però dins d'un Estat espanyol feble i poc interessat en l'economia. Apostàvem per la indústria i ells, per l'agricultura. En canvi, quan es van modernitzar, en bona part gràcies als diners catalans, neix aquesta actuació centralista i de no entendre què representa Catalunya com a nació.
I així fins avui...
Des de Madrid es veu Catalunya com el territori que es governa
i sobre el qual hi ha dret a exercir el que convingui. Fixa't en els catalans que han participat en el govern espanyol en afers econòmics... Cap. Catalunya
es distingeix per la seva economia i els seus empresaris.
Espanya construïa carreteres amb capital estranger mentre que Catalunya ho feia de la seva pròpia butxaca...
Des de fa 150 anys es fa una política d'estructures concreta. Quan veus que destinen més diners al TGV de Galícia que al corredor mediterrani... Mira, pleguem. Prou. La decisió política, que la prenguin els polítics, però no podem continuar així, que ens hi juguem la vida.
Aquest “prou” pot espantar la classe econòmica catalana?
Per part de l'empresariat hi ha temor a l'Estat espanyol i calla. Sap que ha de comptar amb l'Estat espanyol i el govern espanyol. Està pendent dels permís de Madrid, està massa centralitzat, els grans contractes públics es fan allà. Com vols firmar un contracte amb l'estelada?
Els greuges històrics que explica en el seu llibre són quasi idèntics als actuals, no sem-
bla tot plegat el dia de la marmota?
L'empresari català ha tingut sempre molta consciència que si volia alguna cosa no s'havia de refiar del govern espanyol. Així ha estat sempre, des del canal d'Urgell fins a la situació actual. Quan veus que ajuden els altres i no a tu... Catalunya està perdent pes quantitatiu i qualitatiu, no pot ser que vinguin els xinesos al port de Barcelona i Foment no posi les inversions necessàries perquè sigui el gran port del Mediterrani.
La independència ens faria retrocedir 25 anys enrere?
No, home, no; el futur és una Unió Europea. La UE fa setanta anys que va al darrere de la seva construcció i en trigarà molts més. Hem d'anar a la unificació política, l'única sortida és que Catalunya, amb plena identitat, formi part de la Unió.
Però necessitarem l'aprovació dels estats membres, entre
ells Espanya.
Ja hi som, a Europa. El que no podem fer és ser Andorra. És un procés llarg, tot això. Dedico el llibre als meus néts perquè espero que ho vegin. Finlàndia, situada al nord d'Europa, té 5 milions d'habitants i hi és; nosaltres, 7,5 i estem al sud...
I produïm més que Portugal...
Però no tenim una empresa com Nokia, el problema de Catalunya, a causa del centralisme, és que només tenim una gran empresa: La Caixa.
I aquesta gran empresa que vostè menciona pot fer algun moviment en tot aquest procés cap a l'estat propi català?
Si es fa com demana el president Mas, pacíficament i democràticament, La Caixa haurà de seguir. És la gran empresa de Catalunya, sense ella hauríem de tornar a començar. El 50% dels dipòsits estan fora de Catalunya, són a la resta de l'Estat, però no és cap impediment.
Un model federal suavitzaria aquest “pes feixuc”?
No són federalistes, els espanyols! Catalunya no farà entendre mai a Espanya que
som una nació amb llengua, cultura i dret a decidir. Intentem explicar-nos però no ho entenen, es pensen que parlem català per fer la guitza.
És un diàleg de sords, fa 200 anys que dialoguem.
Però poden reformar la
Constitució
Jo vaig votar la Constitució. Veníem de Franco, i és clar, no hi havia color! Teníem democràcia! Hauria votat qualsevol constitució en aquell moment; ara ja no. Ara no l'accepto, després de veure com actua el Tribunal Constitucional. Si no veuen que som una nació i tenim dret a decidir no arribarem enlloc.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.