El TC desempara els drets lingüístics a la justícia
Rebutja el recurs d'un ciutadà a qui es va rebutjar un escrit en català
El Tribunal Constitucional (TC) ha mirat cap un altre costat quan per primer cop un ciutadà a qui els tribunals han vulnerat els seus drets lingüístics s'hi ha dirigit demanant emparament. El TC ha despatxat el cas amb un simple foli en el qual, amb només set línies, argumenta que en el cas que se li exposa no es produeix cap violació de drets fonamentals i, en conseqüència, denega la seva admissió a tràmit.
Amb aquest simple argument de forma la màxima instància judicial d'Espanya desaprofita la primera ocasió que ha tingut per entrar en el fons de la qüestió i dictar doctrina, per primer cop, sobre quins són els drets lingüístics dels ciutadans de l'Estat quan recorren a l'administració de justícia.
El cas en qüestió és el d'un ciutadà de Barcelona a qui l'Audiència Provincial va condemnar per no haver assistir a una mesa electoral en unes eleccions espanyoles. Ho va fer al·legant qüestions de consciència, però se'l va condemnar.
La seva advocada, Marta Clapés, va recórrer al Tribunal Suprem en un escrit íntegrament en català que no va ser admès a tràmit pel fet que no era en castellà. El TS va exigir la traducció, però el recorrent s'hi va negar insistint que l'empara el dret d'utilitzar el català i que és l'administració de justícia qui ha de traduir els textos. En el recurs al TC, la lletrada recorda tota la legislació que avala la conducta del seu client, com ara la Carta Europea de Llengües Minoritàries.