Santamaría sosté que una Catalunya independent seria vetada per tota la UE
La Moncloa alimenta la por a l'exclusió europea utilitzant el cas d'Algèria i França
La mà dreta de Joan Rosell a la CEOE censura la “superbarbaritat” catalana
La volada que ha agafat el debat independentista ha obligat la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, a aparcar la improvisació i acudir a les rodes de premsa del Consell de Ministres amb una fitxa detallada que li serveixi com a model per a les respostes. Sense bel·ligerància, Santamaría va enterrar les rèpliques altisonants, que han fet que fins i tot ERC celebri que algun ministre fabriqui independentistes a cop de tall de veu, i es va centrar en l'exposició freda del perill d'una Catalunya fora de la UE. Basant-se en una resposta de Brussel·les del 2004, que duia per escrit en anglès i que va traduir al castellà sobre la marxa, Santamaría va alertar que una Catalunya sobirana no només no seria reconeguda per “cap estat” de l'actual UE, sinó que seria relegada al vagó de cua dels aspirants a l'hora de sol·licitar un reingrés a la UE, per al qual necessitaria la unanimitat de tots els estats.
La vicepresidenta del govern espanyol va agafar com a patró una resposta del “col·legi de comissaris” de la UE del 2004 a Eluned Morgan, eurodiputada del socialisme gal·lès, en què Brussel·les dictaminava com quedaria “una regió” que es convertís en un nou estat sobre la base del cas d'Algèria i França. “Confirma que una nova regió que es convertís en independent hauria d'abandonar la UE i presentar a continuació la seva candidatura amb vista a la reintegració”, va deduir Santamaría aplicant el text del 2004 al cas català.
L'exemple algerià, però, obvia que a Catalunya hi hauria ciutadans que ja tindrien euros a les seves butxaques quan fossin teòricament exclosos de la UE. És a dir, esdevindria un cas únic de territori que aspira a ser reconegut per una UE amb la qual ja comparteix una moneda –símbol de la culminació de la integració– abans de sol·licitar-ne ni tan sols l'ingrés formal.
Mas “improvisa”
Sobre si Espanya vetaria Catalunya fins al final, Santamaría va optar per la prudència: “Espero que aquesta circumstància no arribi a produir-se mai.” Dit això, va censurar que Artur Mas i CiU –excepte Duran– “improvisen” i fan una “escassa valoració” de les conseqüències legals de l'independentisme.
A la patronal CEOE, el vicepresident i mà dreta de Joan Rosell, el madrileny Arturo Fernández, va dir que la independència ja seria una “barbaritat” sense crisi, però que ara és una “superbarbaritat”.
Camacho: menys diputats i fora ajuts identitaris
La presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, planteja una reducció del 20% del nombre de dipu-tats al Parlament, que passarien de 135 a 107, i la supressió de totes les delegacions a l'exterior, entitats públiques i subvencions “identitàries”, inclosos els consells comarcals. Ho qualifica com una aposta per la regeneració democràtica. Segons ella, tot això pretén combatre la política “subvencionada i dels clients de CiU” i destinar l'estalvi que comporti a l'àmbit social, com la sanitat i l'educació.
També aposta per suprimir entitats públiques com el Memorial Democràtic, l'Institut Internacional de la Pau, el Museu del Memorial de l'Exili i la Casa de les Llengües, i destinar la seva dotació total de 4,5 milions a lluitar contra la pobresa infantil. A banda, vol treure les subvencions a escoles de fora de Catalunya –com La Bressola– i a entitats del País Valencià i les Illes,a més de reduir un mínim del 15% el pressupost
de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals.
