Política

Boicot... a la independència

Camacho i De Cospedal afirmen a Freixenet que la marca España ven i que en canvi en un estat català caurien el comerç i el PIB

Refusen cap campanya contra el cava, ja que distingeixen els partits “radicals” dels “productes i ciutadans”

Una Catalunya independent, en posar fronteres i per tant aranzels, veuria els seus mercats tancats, en cauria el comerç exterior i amb ell el PIB, i per tant generaria encara més aturats. Aquest és, textualment, el desolador panorama que la candidata del PP a la Generalitat, Alícia Sánchez-Camacho, i la secretària general, María Dolores de Cospedal, van dibuixar ahir en una visita a les caves Freixenet.

“És evident que la situació de Catalunya empitjoraria, i no és acceptable que Mas no expliqui aquests estudis; dir que la separació és la solució de tots els mals és enganyar”, concloïa la presidenta castellana, després que Camacho expliqués que el “comerç interior” suposa avui el 60% de les vendes catalanes, i que la balança exterior seria negativa si el país s'independitzés, quan l'espanyola té ara un superàvit de 22.000 milions d'euros.

El PP és del tot favorable que les empreses catalanes exportin. Això sí, sempre que ho facin rere la marca España, que els dóna “molts més avantatges” per vendre a tot el món, i que està sent perjudicada per la “cavalcada irresponsable de Mas”, la qual suposa un “fre” al potencial creixement del país. “La marca España està íntimament lligada a la marca Catalunya, cal caminar junts”, demanava De Cospedal, en un discurs molt similar al que dimarts havia fet el president de l'empresa vinícola, Josep Lluís Bonet, en un acte a València. Voler vendre's per lliure, no a través de l'Instituto de Comercio Exterior (Icex) sinó de la xarxa d'oficines comercials de la Generalitat (Acc1Ó), no ho troba tan bé el PP. De fet, vol suprimir-ne “part” –a més de les cinc “ambaixades” a l'exterior– per destinar els recursos a “internacionalitzar l'empresa i atreure inversions”. Sota el paraigua d'España, és clar.

Les dues polítiques posaven com a referent el món del cava, “que ja forma part de la cultura catalana i espanyola, i amb què hem celebrat l'últim mundial i l'Eurocopa, i tots els Nadals”, destacava Camacho. En aquest sentit, lloaven Freixenet per la capacitat d'exportació (152 milions d'ampolles l'últim any, un 80% de la seva producció) i com a exemple d'obertura, innovació, valentia, fortalesa... i unió. “Això és el que fa que els espanyols admirem els que són de Catalunya, els quals sempre reconeixem per les seves ganes de prosperar”, indicava Cospedal.

Lluny queda, asseguren, el boicot que el cava català –Freixenet mateix va perdre un 4% de les vendes a l'Estat– va patir del mercat estatal el 2005, durant el primer tripartit, en ple debat sobre l'Estatut i després que el llavors president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira animés a retirar el suport a la candidatura de Madrid als Jocs del 2012, arran que la Federació Espanyola de Patinatge vetés el reconeixement assolit per la selecció catalana d'hoquei patins.

Tot i el rum-rum que hi torna a haver ara a l'Estat, De Cospedal qualificava ahir un possible nou boicot de “solemne barbaritat”, convençuda com està que “la majoria d'espanyols consideren el cava un producte del seu país”. De fet, creu que ni una majoria absoluta de CiU ha de generar cap reacció contrària, ja que els espanyols tenen clar, creu, que “una cosa és el que diguin determinats partits polítics nacionalistes” –“radicals que tant mal estan fent al futur de Catalunya”, va reblar– i una altra ben diferent, els “productes i ciutadans de Catalunya”. “La resta d'espanyols tenim clar que no és el mateix”, aclaria. El que no aclaria és si ho seguirà pensant en cas que aquests partits “radicals” tornin a resultar majoritaris i tirin endavant un procés d'autodeterminació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.