‘Retrat robot' d'un regidor de la CUP

Per fora: arracada a l'orella, samarreta gastada i cabells despentinats. Per dins, llicenciat en Polítiques, activista social des de l'adolescència i capaç de citar Rosa Luxemburg, Joan Fuster i Eduardo Galeano en una conversa sense titubejar. Nascut al barri de Gràcia de Barcelona, però amb avis a Zamora. No té pis de propietat ni televisió a casa. Aquest seria un possible retrat superficial, per dins i per fora, del cap de llista de la CUP, David Fernàndez. Però justament ell no milita a la CUP. Com seria, doncs, el retrat d'un regidor de l'esquerra independentista? El llibre Cop de CUP, que presenten dilluns Fernàndez i Julià de Jòdar, descobreix què i qui hi ha darrere aquestes sigles.

L'obra, que narra els orígens, s'atura en el present municipalista i albira el futur de la CUP, aporta dades fins ara poc conegudes sobre què pensen, què fan, d'on vénen i, en definitiva, qui són els seus 101 regidors. I el més rellevant: a qui van votar en les últimes eleccions on no es presentava la CUP? Tot i que el partit sol demanar l'abstenció, els regidors de la CUP han votat ERC en un 20% d'ocasions de mitjana en els darrers comicis espanyoles, catalanes o europees. Tot i això el vot dels regidors cupaires a ERC ha disminuït amb el pas dels anys: a les catalanes del 2006, un 34% va votar Carod-Rovira, mentre que a les espanyoles de 2011 només un 13% va votar Alfred Bosch. L'última referència catalana van ser les eleccions de 2010, que van donar el govern a Artur Mas: un 47% va abstenir-se, votar nul o blanc; un 11%, l'ERC de Puigcercós; un 9%, SI i Joan Laporta; un 8%, els anticapitalistes de Des de Baix, i un 5%, ICV. Amb el pas del temps, segons Fernàndez i De Jòdar, “el comportament sembla que aguditza el rebuig, en un context de crisi i de fraus, al sistema polític vigent de representació”. L'enquesta també preguntava a quin altre partit s'assembla més l'ideari de la CUP: un 39% respon ERC; un 31%, ICV, i un 13%, SI. Aquesta xifra podria ser un indicatiu sobre a qui podria robar vot la CUP a les properes eleccions.

El retrat robot de la CUP, segons Fernàndez i De Jòdar, estableix un perfil mitjà d'un jove de 33 anys, mileurista, nascut –com els seus pares– al seu municipi, amb nivell educatiu universitari, ateu, i que, segons es defineixen, “se sent només català” (el 100%) i s'ubica “en l'esquerra i l'extrema esquerra” (98%). Tots els regidors són nascuts als Països Catalans. Alguns, molt pocs, tenen orígens i, per tant, cognoms originaris de la resta de l'Estat: un 11% té un pare nascut fora de Catalunya i un 5% té la mare nascuda fora. La majoria prové de famílies treballadores (23% assalariats, 14% funcionaris i 19% d'autònoms) i només un 5% té un pare o mare empresari. El 76% té titulació universitària, i només en dos casos la seva educació es va aturar després de l'ESO. Destaca que un 19% dels regidors de la CUP afirma que està a l'atur. Dels que treballen, la majoria cobra entorn de 1.000 euros (38%): hi ha un grup, d'un 22%, que cobra entre 1.700 i 2.500 euros. En qualsevol cas, cap d'ells cobra més de 2.500 euros al mes.L'obra escrita per Fernàndez quan no sabia que seria candidat de la CUP i l'escriptor badaloní Julià de Jòdar es presenta aquest dilluns a l'Ateneu Barcelonès amb una taula rodona amb el jurista August Gil Matamala, el regidor Joan Garriga Nana, l'expresident de la FAVB Eva Fernàndez, el fundador del Taller de Músics Lluís Cabrera i l'exregidora de la CUP Anna Gabriel.