Els juristes no veuen base per al contenciós de l'Estat contra Girona i Figueres
Els experts en dret administratiu troben rebuscada l'argumentació i creuen que el lloguer estava justificat
Consideren clau que no hi hagi lesió de l'erari públic
Els juristes no veuen base legal que sustenti el contenciós administratiu que l'Estat ha presentat contra l'Ajuntament de Girona i el de Figueres per haver contractat dos trens perquè un miler de ciutadans poguessin anar a celebrar la Diada de l'Onze de Setembre a Barcelona.
La doctora en dret de la Universitat de Girona (UdG) i especialista en dret administratiu Gemma Geis considera que l'article 25 de la llei de bases de règim local empara l'acció dels consistoris “perquè ja preveu com una competència municipal la planificació del transport públic, així com la seguretat de llocs públics”. L'especialista en dret públic considera que els dos combois “van evitar que centenars de vehicles sortissin a la mateixa hora de les dues ciutats i hi concorre l'interès general al quedar demostrada una necessitat de planificació”. Geis deixa clar que, com que es tracta d'un contenciós, “no hi pot haver cap multa ni pena de presó, per tant, encara que s'admetés la il·legalitat del decret de contractació, seria una sentència merament declarativa”. A més, recorda que en l'actuació municipal “no s'han utilitzat diners públics”.
Un argument semblant presenta l'advocat especialista en dret administratiu i professor de la UdG Xavier Hors, que qüestiona l'opció de l'Estat “d'anar directament al contenciós si el més habitual seria iniciar el procés amb un requeriment”, un mecanisme habitual emprat per l'Estat o que ja va utilitzar fa anys amb l'entrada de les empreses de treball temporal o més recentment amb l'absència de la bandera espanyola en alguns consistoris.
Hors considera que, “com que no hi ha cap dany lesiu per l'erari públic, no està justificada l'acció contundent de l'Estat”. Considera que, no havent-hi despesa de diner públic, és un contrasentit que “ara es mobilitzi l'advocacia de l'Estat, un jutge i un secretari pel judici i els advocats dels consistoris”. El lletrat considera que els arguments esgrimits “per una suposada puresa jurídica no queden justificats des de cap punt de vista”.
En aquest sentit, pensa que “no es pot dir que l'actuació dels consistoris sigui contrària a la llei”. Hors també considera clau el fet que no suposi cap cost de diners públics. Els dos combois es van pagar amb bitllets que van abonar els viatgers i es va generar un superàvit de 2.500 euros, que es van entregar al Banc dels Aliments.
El secretari de Figueres hi va trobar pegues
El secretari municipal de l'Ajuntament de Figueres va veure problemàtic que l'equip de govern de Santi Vila (CiU) posés un tren per anar a la històrica manifestació de l'11 de setembre en favor de la independència de Catalunya. Segons han explicat diversos grups polítics amb representació a l'Ajuntament, el secretari municipal hauria informat l'alcalde que la contractació d'aquests trens podia comportar algun tipus d'il·legalitat burocràtica. Finalment, però, la contractació dels dos trens que es van organitzar la va fer l'Ajuntament de Girona, a través d'un decret d'alcaldia que Carles Puigdemont va signar el 7 de setembre. Algunes fonts assenyalen que aquest tipus de contractació hauria d'anar acompanyada d'un informe de necessitat i idoneïtat del secretari i l'interventor municipals que justifiquessin l'actuació. Tot i això, els mateixos juristes recorden que aquest precepte és genèric i és opinable si en aquest cas concret també s'havien de seguir aquests preceptes que preveu la llei.