Demanen al Parlament una Catalunya sense exèrcit

Els promotors del manifest per una Catalunya independent sense exèrcit demanaran a final de febrer el suport del president Artur Mas i de tots els partits del Parlament. En la demanda, signada per un centenar de personalitats de la cultura, el pacifisme i el sobiranisme, es proposa que l'hipotètic estat català rebutgi la violència en la seva legislació, prescindeixi d'estructures “obsoletes” com ara l'exèrcit i promogui el diàleg, l'entesa intercultural i la cultura de pau. L'objectiu és generar debat en la societat catalana.

“No som uns tous.” El filòsof i signant del manifest Josep Maria Terricabras va assegurar que la seva proposta pacifista és “tensionadora” i va reivindicar “el pacifisme incòmode de Gandhi”. El manifest afirma que, davant “la possibilitat real que Catalunya esdevingui un estat” d'aquí a uns anys, cal replantejar-se la utilitat d'unes forces armades costosíssimes i, cada cop, més inútils per enfrontar-se a les violències actuals: des del terrorisme fins a la pobresa. L'estat català, segons el manifest, no ha de reproduir “estructures obsoletes i negatives, com ho són els exèrcits, i cal optar de manera decidida per la seguretat i la pau”. Els pacifistes catalans han despertat una certa controvèrsia en el debat sobiranista, ja que la majoria d'estats independents al món tenen un exèrcit propi, a excepció de Costa Rica i algunes illes d'Oceania i el Carib. Catalunya, segons el primer insubmís al servei militar de l'Estat espanyol, Pepe Beunza, viu un bon moment per “replantejar-se el debat sobre què significa un exèrcit”, i ho justifica: “Hi ha una mitificació de l'exèrcit com a defensor del poble i de la llibertat, però en els últims 200 anys hem vist que normalment el poble ha estat víctima dels exèrcits.” Terricabras va deixar clar que el país sí que necessitarà una policia pròpia –“més amable que els Mossos”, va dir–, però no un exèrcit. “Ja no som almogàvers. No hem d'envair ningú. Ningú podria entendre que actualment, en plena crisi, dediquéssim milers de milions d'euros a crear un exèrcit des de zero”, va assegurar.

L'escriptor Jaume Cabré; els cantants Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Marina Rossell; els actors Sergi López i Joel Joan; la popular monja Teresa Forcades; el filòsof Josep Maria Terricabras, i els veterans activistes per la pau Arcadi Oliveres, Jordi Armadans i Alfons Banda són alguns dels signants. No firma el manifest cap entitat: tampoc l'Assemblea Nacional Catalana, que té entre les seves sectorials una sobre defensa, que sí que reclama unes forces armades catalanes.

Ara el col·lectiu Pau i Treva inicia una recollida de firmes de la ciutadania a través del seu web per entregar-les als polítics catalans juntament amb el manifest. El cert és que Artur Mas, en campanya electoral, va dir que “no tindria cap sentit cometre els vells errors dels estats” i que “un estat petit no ha de tenir exèrcit si se'n preveu un d'europeu”.