Els eurodiputats fan pinya per l'acció exterior
Tots els grups, tret del PP, denuncien a la CE la proposta de García-Margallo
Front comú de tots els eurodiputats catalans, excepte els del PP, per defensar la representació exterior de Catalunya arran de la proposta del ministre d'Exteriors i Cooperació espanyol, José Manuel García-Margallo, d'integrar les delegacions autonòmiques sota el paraigua de les ambaixades espanyoles. Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC), Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda (BNG en representació d'ERC) han adreçat una pregunta parlamentària a la Comissió Europea per demanar si la proposta de García-Margallo no atempta contra “els principis de subsidiarietat i proporcionalitat”.
En el text, els europarlamentaris expliquen a l'executiu comunitari la proposta de l'executiu estatal, a la qual s'oposen. “Recentment, el ministre d'Exteriors i Cooperació d'Espanya, José Manuel García-Margallo, ha manifestat públicament la seva voluntat d'agrupar en les ambaixades espanyoles els funcionaris de les oficines autonòmiques a l'exterior”, afirmen. Els signants defensen l'acció exterior catalana i recorden que “totes les comunitats autònomes espanyoles, excepte Castella-la Manxa i Astúries, disposen d'oficines de representació a la UE”. A més, sostenen que “només a Brussel·les hi ha més de 250 oficines regionals de tot Europa”. Hi tenen oficines, per exemple, Gal·les, Escòcia, Flandes i Baviera.
De fet, la Unió Europea reconeix el rol de les autonomies o regions en les negociacions a Brussel·les, ja que el Tractat de Maastrich els va reconèixer en l'article 203 TCE “la possibilitat de representar el seu estat membre en les reunions del Consell”. “La major participació de les regions en el projecte comunitari es va basar en dos principis fonamentals de la UE recollits en l'article 5 del Tractat de la UE: el de subsidiarietat i el de la proporcionalitat”, sostenen.
Els eurodiputats pregunten a la CE si la proposta de García-Margallo “respecta el principi de subsidiarietat i el de la proporcionalitat”. I plantegen si “la limitació de la representació exterior de les comunitats és coherent amb el principi que les decisions es prenguin al més a prop possible dels ciutadans”.