Els alcaldes sobiranistes plantaran cara a De Luna
Proposa que tots els ajuntaments facin el mateix si els obliguen a penjar la ‘rojigualda': o que la posin o que s'autoinculpin pel fet de no tenir-la
Dues-centes persones participen en l'assemblea
de l'entitat
Els ajuntaments estan tips de la persecució a què els sotmet l'Estat i, sobretot, la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna. Que si banderes espanyoles, mocions independentistes, trens per anar a la manifestació de la Diada, etc. Tot el que fa flaire de sobiranisme és condemnable per a De Luna, que ataca els consistoris amb reclamacions i processos judicials.
Davant d'aquest panorama els alcaldes no es volen quedar amb els braços plegats i plantaran cara a l'ofensiva anticatalana, tal com es va demostrar ahir en la tercera assemblea general que l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) va fer a Vilanova i la Geltrú. Alguns dels participants van demanar que es declari persona non grata María de los Llanos de Luna, tal com farà l'Ajuntament de Girona en el ple del mes de març.
El president de l'AMI i alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, va recollir el guant i va assegurar que l'entitat es plantejarà seriosament aquesta possibilitat. Si finalment aquesta opció té èxit, l'associació redactarà una moció que enviarà a tots els consistoris adherits perquè l'aprovin –actualment l'AMI disposa de 649 poblacions i 34 consells comarcals, diputacions i altres ens municipalistes adherits.
Què fer amb la bandera?
Un dels punts que van ocupar bona part del debat entre les 200 persones que van participar en l'assemblea va ser la polèmica de la rojigualda als ajuntaments i l'obsessió que li ha agafat ara a l'Estat perquè tots els ajuntaments la hissin a la balconada. Vila d'Abadal va deixar clar que els afectats han d'anar plegats, perquè “sols ens podran vèncer” i per això va fer una crida a la unitat d'acció.
En aquest sentit, va proposar que s'arribi a un acord perquè tots els alcaldes actuïn de la mateixa manera davant de la demanda de la delegada espanyola. O ens “autoinculpem tots” i no es posa la bandera espanyola o, per contra, tots els ajuntaments la pengen. Aquesta última hipòtesi, segons el president de l'AMI, també seria una manera simbòlica de protestar, i va recordar que, al seu moment, ja ho van fer molts ajuntaments bascos per “imperatiu legal”. Però, principalment, va reiterar que si un alcalde actua unilateralment pot ser inhabilitat i “perdrem un soldat”. Per això va assenyalar que s'ha d'actuar amb el “cap fred” i amb prudència, i també valorar si cal arribar fins al final.
Precisament aquesta demanda es va produir el mateix dia que l'Ajuntament de Banyoles va decidir penjar la rojigualda després d'un requeriment de la subdelegació espanyola. En un comunicat el consistori del Pla de l'Estany subratlla que no vol entrar en una “guerra de banderes” ni tampoc “esmerçar diners ni esforços en una possible causa judicial que amb tota probabilitat seria perduda”. Tot i que no va esmentar aquest cas, Vila d'Abadal va matisar que no serà menys “independentista” el qui pengi la rojigualda.
En aquest mateix camp de les agressions per part de De Luna, l'AMI ha difós per les xarxes socials un Google Map on es poden veure tots els municipis que han estat denunciats per l'Estat espanyol i quines causes tenen pendents. En total hi apareixen 37 casos, principalment relacionats amb les banderes o la declaració de territori català lliure i sobirà.
Estudi demoscòpic
En l'assemblea es va aprovar una iniciativa per fer una enquesta a la ciutadania sobre què votarien en un referèndum. A partir dels resultats, l'associació podrà analitzar quin és l'escenari actual i en quins àmbits pot actuar. L'AMI també va demanar al govern ser present en el procés de transició nacional.
Però el gran repte que es planteja l'entitat és que les ciutats grans com ara Barcelona, Lleida o Reus formin part de l'organització –per ser-ne membre es necessita la majoria absoluta del ple–. Per aquest motiu, Josep Maria Vila d'Abadal va reclamar que els grups donin llibertat de vot als regidors. Precisament Unitat per Barcelona –integrat per ERC i Democràcia Catalana– vol presentar al pròxim ple una moció respecte a aquest tema. Segons l'AMI, els falten cinc vots, d'ICV-EUiA o el PSC, perquè pugui prosperar.
Crida a la insubmissió fiscal cap a l'Estat
Els alcaldes i regidors que van ser a Vilanova i la Geltrú van donar el vistiplau a una moció que recull diversos temes d'actualitat. El primer aspecte més destacat és donar suport a la Declaració de Sobirania que es va aprovar al Parlament amb els vots de CiU, ERC i ICV-EUiA. El segon punt remarcable és instar tots els municipis perquè comencin a exercir la sobirania fiscal i ingressin els impostos dels treballadors públics, l'IRPF, i l'IVA a l'Agència Tributària Catalana, en lloc de l'espanyola. De moment, els ajuntaments de Gallifa i Alella ja han fet el pas de pagar els tributs a la Generalitat. El consistori maresmenc està governat per ERC –el seu alcalde, Andreu Francisco, a més, forma part de l'executiva nacional– i aquesta decisió no va agradar gaire a la direcció, perquè consideren que ara no és el moment d'enfrontaments amb l'Estat, sinó d'intentar un diàleg, encara que sigui de sords. Segons els republicans, ja arribarà el moment en què caldrà plantar batalla.
El text de l'AMI també carrega contra l'actitud de la delegada María de los Llanos de Luna i ofereix el “suport moral i legal” a qualsevol poble encausat pel fet de “defensar” els acords del seu ple.
