ERC mossega CiU
pèrdua
La federació es mantindria com a guanyadora si ara es fessin eleccions, però perdria fins a 10 escons
Els republicans es beneficiarien de la baixada dels d'Artur Mas i se situarien com a primera força en intenció directa de vot
ERC és la formació que capitalitza el procés cap a l'estat propi iniciat a Catalunya. És el diagnòstic del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), el primer del 2013 i d'ençà de les eleccions, fet a partir de 2.000 enquestes realitzades entre els dies 4 i 14 de febrer. Els republicans mossegarien la federació, que, malgrat repetir com a força guanyadora de les eleccions, perdria terreny en benefici dels d'Oriol Junqueras.
Esquerra, que el 25-N va obtenir un 13,67% dels vots i va escalar fins a la segona posició, se situaria, per primera vegada en la història del CEO, com a capdavantera en intenció directa de vot, amb un 20,19%, menys d'un punt per davant de CiU, amb un 19,3%. Molt lluny de les dues formacions que piloten la governabilitat de Catalunya quedaria ICV-EUiA (9,5%), i el PSC baixaria fins a la quarta posició (6,6%), just per davant de la CUP, C's i el PP.
A l'hora de traduir la intenció directa de vot en escons, però, la federació es mantindria com a vencedora de les eleccions, tot i que experimentaria un desgast considerable i recularia dels actuals 50 escons als 42 o, fins i tot, 40. Esquerra es beneficiaria de la caiguda i pujaria dels 21 diputats que té fins als 27 o 28, i es consolidaria com a segona força. Qui també es consolidaria seria el PSC, però en el tercer lloc, baixant un o dos escons dels 21 assolits el 25-N. Navegant en plena crisi pel cas Bárcenas de presumpte finançament irregular, també registraria un lleuger descens el PP, fins als 16 o 17 escons –en té 19–. A més d'ERC, es beneficiarien d'una tendència a l'alça, C's (de 9 a 12) i la CUP (de 3 a 6), mentre que Iniciativa es quedaria igual, en 13, o en recularia un.
No és un simple ball de xifres. Pel director del CEO, Jordi Argelaguet, les dades semblen indicar que es va “cap a un sistema de partits diferent” en què resultaria difícil que una formació tingués majoria absoluta. El panorama resultant és, doncs, el d'un Parlament fragmentat a causa d'un electorat cada cop menys fidel a unes sigles. Argelaguet també detecta “una certa eufòria” entorn d'ERC. Fins al punt que, tres mesos després dels comicis, més persones de les que realment van votar Junqueras recorden haver elegit la papereta republicana.
El d'ERC és el líder millor valorat. Sobre 10 punts, Junqueras obté un aprovat alt, amb un 5,8, una mica per sobre del seu cap de files al Congrés, Alfred Bosch. Junt amb Joan Herrera i Artur Mas, són els quatre líders catalans que passen l'examen dels enquestats, que, en canvi, suspenen amb la pitjor nota Alícia Sánchez-Camacho. Obté un 2,04.
Pel que fa al coneixement dels parlamentaris catalans, el diputat de la CUP David Fernàndez es revela com el més desconegut entre els seus (66,2%). El primer secretari del PSC, Pere Navarro, guanya notorietat, però no arriba a les cotes dels altres líders. Els electors socialistes el coneixen menys que els votants de CiU, ERC o Iniciativa, per exemple. En general, el polític més conegut a Catalunya és el president de la Generalitat, Artur Mas, seguit del líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida.
Segona preocupació
Si hi ha alguna cosa que s'ha mantingut estable en els últims anys al CEO és la primera resposta als principals problemes que té Catalunya: “L'atur i la precarietat laboral”, contesten un 64,9% dels enquestats. El malestar amb la política per la crisi o els escàndols de presumpta corrupció d'alguns partits, entre d'altres, fa que la insatisfacció amb la política escali fins a la segona posició. Els entrevistats no tenen esperança que els partits aportin solucions, com a mínim la majoria. Quan se'ls demana quina formació pot donar millor resposta als problemes, un 43,7% responen que “cap”.
