El banc suís nega haver tingut cap compte de Mas i els Pujol
Lombard Odier, a qui un suposat informe policial relacionava amb els dirigents catalans, diu que no hi ha mantingut cap relació almenys en deu anys
El ministre dóna explicacions avui al Congrés
Ni Artur Mas, ni Jordi Pujol i Soley ni el seu fill gran, Jordi Pujol i Ferrusola, tenen ni han tingut cap compte, almenys en els últims deu anys, a Lombard Odier, el prestigiós banc privat suís on el suposat informe policial publicat al novembre pel diari El Mundo assegurava que en tenien. Així ho certifiquen dues cartes –reproduïdes aquí en el seu original en francès– expedides per la mateixa entitat financera el 14 de febrer a petició del gabinet d'advocats suís a què van recórrer per a la seva defensa l'actual president de la Generalitat i la família de l'expresident, i a les quals ara ha tingut accés El Punt Avui.
Tots dos documents, enviats com a resposta a les peticions fetes el 22 de gener en correus separats, són idèntics, i tan breus com contundents. “Us confirmem, després d'haver examinat els nostres dossiers i arxius, que els senyors Jordi Pujol Soley i Jordi Pujol Ferrusola [i Artur Mas en l'altra missiva] no han estat mai titulars ni cotitulars, han tingut poders autoritzats o han estat beneficiaris de drets econòmics d'un compte, un dipòsit o un compartiment de caixa forta al nostre establiment”, assegura l'entitat suïssa, una de les més grans i antigues del país. Això sí, aclareix que tan sols ho pot confirmar pels últims deu anys, el període legal en què està obligada a conservar aquest tipus d'informació en els seus arxius.
El diari El Mundo havia publicat el 16 de novembre passat, en plena campanya electoral del 25-N, que un suposat esborrany de la unitat de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) de la Policía Nacional posava al descobert comptes a Lombard Odier de Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, a més dels seus fills Jordi i Oriol, actual secretari general de CDC, per valor de vora 165 milions de francs suïssos (uns 137 milions d'euros). El diari publicava que tots quatre eren els beneficiaris últims d'una fundació amb vuit ramificacions diferents que hauria fet els últims anys diverses inversions a Mèxic, l'Argentina i els Estats Units, amb diners transferits des de comptes en aquest banc. El diari anava més enllà i indicava que els fons haurien provingut de comissions il·legals pagades a través del Palau de la Música per empreses contractades per la Generalitat, i explicava que també se n'hauria beneficiat Mas, a qui atribuïen igualment la titularitat de comptes corrents a Suïssa i Liechtenstein.
Querelles i declaracions
Tant Mas com els Pujol van negar els fets i van presentar una querella criminal contra El Mundo, que la jutgessa va admetre a tràmit l'endemà dels comicis, si bé en campanya la majoria de partits, i fins i tot el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, van exigir explicacions a CiU. Encara abans de les eleccions, el fins fa uns dies fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, també va voler obrir diligències contra El Mundo per haver publicat el suposat esborrany, si bé va ser ràpidament desautoritzat pel seu cap, el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce.
El mateix jutge del cas Palau, mentrestant, va negar que hagués encarregat o rebut cap informe policial, fet que finalment li admetrien tant la UDEF com el Ministeri de l'Interior, que van negar l'existència de cap document oficial i no es van responsabilitzar de les informacions divulgades pel rotatiu. Els periodistes responsables, Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta, van assegurar, però, el 28 de febrer en la seva declaració al jutjat que l'esborrany –del qual feia mesos que anaven al darrere– els l'havia facilitat un agent de la UDEF, i que tant altres membres del cos com alts càrrecs del ministeri n'havien avalat l'autenticitat. Segons el relat de tots dos, la policia tenia contactes feia mesos amb María Victoria Álvarez –l'exparella de Pujol Ferrusola que va ser espiada en un dinar amb la líder popular Alícia Sánchez-Camacho– i amb l'empresari Javier de la Rosa, que els va explicar al desembre que el 1991 l'expresident havia obert davant seu un compte al banc suís des del mateix Palau de la Generalitat.
Compareixença avui
Tan bon punt es va publicar l'esborrany, i encara més després que la UDEF se'n desvinculés, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va ordenar una investigació a Assumptes Interns sobre l'autoria del document i de la seva filtració, de la qual fins ara ha evitat donar detalls. Avui, però, finalment compareixerà a petició pròpia –si bé també de CiU i el PNB– per informar de les conclusions davant la comissió d'Interior del Congrés, després que el conseller homòleg, Ramon Espadaler, li recriminés fa dues setmanes la lentitud en la investigació, en contraposició amb la “celeritat” amb què havia afrontat l'espionatge a Sánchez-Camacho. CiU, que constatava ahir que “el temps ha demostrat que els informes no tenien raó”, confia que avui el ministre “aporti la màxima llum” sobre el cas. Al gener, el secretari d'estat de Seguretat i número dos del ministeri, Ignacio Ulloa, va dimitir adduint raons personals, si bé va aixecar tot d'especulacions. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va negar llavors que la renúncia tingués res a veure amb el cas.
