“Vull ERC més a prop, al govern. I el PSC, també”

En primer lloc, a un fet que s'ha d'entendre des de la perspectiva de les relacions personals: jo em passo la setmana a Madrid i, per tant, amb els que eren allà, i no només els del govern del PP, sinó també del PSOE i del PNB, ens veiem cada dia. I per cortesia hi van assistir. En segon lloc, ho atribueixo al fet que hi ha un indici, que no vol dir que porti enlloc, que el govern de Madrid comença a entendre el que també entenem nosaltres, i és que s'ha de parlar. Potser per no arribar a cap acord, però s'ha de parlar.

No. Els dies posteriors a la Diada, el president Mas va actuar com un estadista, i va fer un ús i una projecció de la lectura de la manifestació de la Diada d'autèntic cap d'estat. No es va precipitar en absolut. En absolut.

I quan parlo a Catalunya, a través del meu web o d'una piulada, també. Perquè hi ha la consideració, equivocada, que jo sóc l'adversari de Convergència. És un error. No ho sóc. Fa poc, CDC de Barcelona va dir que era un destorb per a CiU i la direcció nacional els va desautoritzar, però sóc conscient que hi ha qui ho ha estès a les bases de CDC. Jo sóc adversari d'ERC? Evidentment. Jo faig nosa a ERC? Evidentment. I n'he de fer. La qual cosa no impedeix
en absolut col·laborar-hi, i ser partidari del pacte amb ells. Però jo he de fer nosa a ERC com ERC m'ha de fer nosa a mi. Som dos partits diferents; competim en objectius diferents, en models de societat diferents... Dit això, em remeto al que diu sovint el president Mas: si ho diu Duran, peta el món; si ho diu Mas, no passa res.

No hi estic d'acord! Quines?

Amb tots els respectes pels periodistes, que sou els missatgers, jo el que vaig fer dijous va ser contestar la pregunta d'un assistent a l'acte que volia saber si CiU s'acabarà allunyant d'ERC. I jo li vaig dir que més aviat veig que en un futur potser serà ERC la que s'allunyarà de CiU. Res més.

En el fet que és obvi que hi ha algun símptoma d'incomoditat, en els pressupostos de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, per exemple. O en algunes iniciatives legislatives de CiU que ERC vol votar amb la resta de l'oposició. Aquestes dificultats hi són, però no passa res.

Qui gestiona la corporació diu que s'ha d'aprimar, i jo dono suport a aquesta posició. Si ho estem tocant tot, si estem aprimant les ajudes als discapacitats, als centres concertats, als hospitals..., per què no ens hem de plantejar el cas de TV3? Què té més sentit, deixar una persona sense fórmula 1 o sense medicaments? Sense futbol o sense beques menjador? L'emergència en què ens trobem ens ha d'obligar a reflexionar. I això no és cap atac a TV3, és constatar que la situació és la que és.

Som dues formacions polítiques diferents, i pensem de manera diferent. Però no interpreti més del compte. M'hi sento còmode. I li diré més: no només no desitjo cap separació entre CiU i ERC, sinó que penso que ara, en la situació d'emergència en què estem, al país li convé que ERC s'hi impliqui encara més, amb CiU i amb la governabilitat del país. Això és el que haurien de fer.

I, si fos per mi, amb la incorporació dels socialistes. Vull ERC més a prop, fins a l'extrem, insisteixo, que entri a formar part d'un govern que sigui com a mínim de CiU i d'ERC. I, si pot ser, amb els socialistes.

No em faci definir a mi si l'actitud d'ERC és poruga o covarda. El que jo voldria és que fos valenta, que assumís més responsabilitats. El poble els ha donat un pes molt important en aquesta etapa de la història de Catalunya, i aquest pes l'han d'exercir des del govern. Perquè és el que ara requereix el bé d'aquest país.

No hi he parlat, encara. Sento el deure de fer-ho i ho faré.

No hem tingut ocasió de parlar fins ara. Ens hem trobat, circumstancialment, en algun acte. Però no hem parlat de tu a tu amb calma.

CiU no s'allunyarà del full de ruta. No he pensat mai que ens allunyem en els termes de fer o no la consulta. Aquí hi ha un compromís. I el complirem. Tant CDC com UDC. No hi ha diferències en l'objectiu de celebrar una consulta en els termes en què la tenim pactada. Quan jo parlava del possible allunyament d'ERC, en condicional, ho deia pensant en qüestions econòmiques, no en la consulta.

El vaixell continua navegant cap a Ítaca, però des del capità fins a la marineria, tots som conscients de les dificultats de tot tipus que hi ha i que hi haurà. A casa i a la Unió Europea, on el camí no és fàcil. El viatge és llarg i els esculls són grans.

El desconcert hi és al país, per raons no estrictament polítiques, sinó també econòmiques i financeres. Estem asfixiats financerament, en part pel dèficit extraordinari que va provocar el tripartit, sense voler ara burxar la ferida a ERC. I hi ha, a més, a costa d'un gran desgast general del govern i personal del president Mas, una política d'ajustament i de grans sacrificis. I, més enllà de tot això, la política europea impulsada per Alemanya està estrangulant el nostre creixement econòmic, i ens està provocant gravíssimes conseqüències socials. Com vol que no hi hagi desconcert, si a més a més després l'Estat no reparteix bé l'esforç?

El govern hauria de ser immediat. I la consulta, en el procés de convocatòria de la qual també cal que impliquem ICV, hauríem de procurar que fos l'any 2014.

Hem d'intentar que sigui el 2014. Això ho hauran de decidir CiU i ERC, i tant de bo ICV i el PSC. Però segons quines circumstàncies polítiques, econòmiques o socials, podrien dur a ajornar-la. Però no pot anar més enllà del 2016. El compromís és fer la consulta en aquesta legislatura. Si podem, el 2014. Però no necessàriament, si no es donen les circumstàncies. I ara no interpreti que jo aposto per allargar-ho, no.

En aquesta navegació, una cosa és el que un desitja i l'altra és el que la realitat pot fer possible. El país està prenent consciència d'allò que és possible, que és diferent d'allò que és desitjable. Molta gent del món independentista està prenent consciència de quin pot ser el resultat.

Consciència que hi ha moltes dificultats.

El pacte fiscal és només una condició necessària per sortir de la situació d'ofec econòmic, però no és suficient per resoldre el nostre encaix. No atura cap reivindicació. Perquè efectivament cal parlar de llengua, de cultura, d'educació, de projecció exterior... Si es donessin determinades situacions, com deia Majó, se'n podria parlar. Però si hi ha d'haver un pacte o no, això ho hauria de decidir el poble de Catalunya, exercint el seu dret a ser consultat.

Ara per ara, no es pot parlar de quines preguntes s'haurien de fer. O és que vostè o algú, qui sigui, ja sap que l'Estat proposarà un pacte fiscal? I que garantirà la immersió lingüística? I que ens permetrà projecció exterior? Ningú ho sap. Com que no hi ha la premissa que això se'ns accepti, ara no li puc dir si això s'hauria de preguntar. Òbviament, seria un pas important.

Em produeix enveja que Escòcia i que el Regne Unit siguin capaços d'arribar aquí, que siguin capaços de fer l'exercici de democràcia amb tanta normalitat. Però Rajoy no és Cameron.

L'Estat continua fent d'estat uninacional, amb una gran ignorància del que hi ha més enllà. Estan convençuts que tenen la raó i que tenen la batalla guanyada. I aquest és el gran error que cometen. Potser no és un gran xoc de trens, perquè nosaltres som un tren petit o potser no som ni un tren. Però si xoquem, el tren gros també descarrilarà. S'equivoquen.

En un govern de coalició els partits poden tenir posicions diferents. Però encara no és moment de discrepar sobre la consulta; ara és moment d'arribar-hi.

Insisteixo

que ara no és moment de fer aquest plantejament. Ara CDC, UDC, ERC, ICV i el PSC estan d'acord a fer-la. Això és el més important.

Que jo faci una proposta no vol dir que els altres recullin el guant. Potser no estan en condicions de fer-ho. El PSC té una situació interna que li desitjo que superi, perquè a Catalunya necessitem un PSC fort i com més sobirà millor.

No. ICV no comparteix els paràmetres fonamentals del que s'està fent. Ho comparteixen CDC i UDC, i ERC perquè ha pactat. El PSC té cultura i experiència de govern, a Espanya, a Catalunya i en molts ajuntaments, i seria útil. No dic que ICV no tingui cultura de govern, però avui intenta capitalitzar l'antisistema. CiU, ERC i el PSC representen una majoria molt àmplia en un moment d'emergència i donarien consistència i fortalesa al govern i al que aquest govern ha de fer.

Ho espero. Si ens emmirallem en Escòcia i Cameron, hem d'actuar com Salmond. Després, si no hi ha sortida, si no hi ha un estadista com Cameron a Espanya, ja veurem què passa.

Un pressupost amb el 0,7% de dèficit, el govern català no l'aplicarà. Peti qui peti, rebenti qui rebenti, el govern català no pot aplicar el pressupost amb el compliment del dèficit que ara se'ns exigeix. Seria fer suïcidar el país. No ho aplicarem. De cap manera.

Potser suïcidar-nos políticament ja ho estem fent nosaltres mateixos amb les polítiques d'ajustament que apliquem, però el que no farem és fer suïcidar el país.

Pel cap sempre hi passa de tot. Sóc molt jove políticament, però fa molts anys que faig política. I un dia hauré de prendre decisions. Però a hores d'ara no sé ni quan ni quines decisions prendré.

Per mi, el que ha fet està ben fet i té el meu suport. Imagini's què passaria si jo ara digués qualsevol altra cosa.

No. No la dic perquè el que crec és que els partits, i els mitjans de comunicació, estem entrant en una dinàmica amb la qual jo no acabo d'estar d'acord. Per què un imputat ha de dimitir? Cadascú sap en cada cas si és o no innocent. I li has de permetre en cada cas que lluiti per la seva innocència.

Aplico el mateix criteri en tots els casos.