Política

VICENT PARTAL

PERIODISTA, AUTOR DEL LLIBRE “A UN PAM DE LA INDEPENDÈNCIA”

“Espanya ja no pinta res”

“Entre nosaltres i la independència avui ja només queda la tecnologia de com la proclamem

“Aznar va imposar de nou un franquisme modernitzat i això ara torna”

S

orprèn el títol del llibre perquè dóna per fet que la independència és a tocar. Realment és així?
Crec que és una forma de referir-nos al gran canvi: el 10 de setembre la independència era una aspiració. Avui és una realitat. Entre nosaltres i la independència només queda tecnologia, que és la tecnologia de com la proclamem i ens l'accepten internacionalment. Ja ens independitzat. Ara només s'ha de veure com es fa políticament.
Vol dir que la idea s'ha instal·lat al subconscient de la majoria?
Sí, imaginem que l'Estat suspèn la autonomia i que el Parlament reacciona proclamant unilateralment la independència. Això, el 10 de setembre era inimaginable. La batalla principal està guanyada.
Què ens ha portat aquí?
Jo crec que tres coses. Una, el final de la transició. Hi havia un pacte no escrit que Catalunya i el País Basc es quedaven dins d'Espanya i ajudaven a modernitzar i democratitzar; un pacte que trenca Aznar i que s'expressa sobretot amb la sentència del Constitucional. Un segon, que és més important del que sembla, que és la fragmentació de partits. Es trenca el bipartidisme i ara tenim un Parlament amb molts partits. I finalment, el moviment independentista cívic aconsegueix imposar un discurs i una pràctica, sobretot amb les consultes. Això, més la consolidació d'un discurs polític i elements de política internacional generen la situació.
Al llibre diu que Aznar dinamita Espanya.
Clarament. Probablement si no hagués estat per ell, avui no seríem on som. Si Espanya hagués seguit amb la cara amable que representava Felipe González, les coses serien diferents. Si Aznar va imposar de nou un franquisme modernitzat, això ara torna, a la societat catalana no ens interessa per a res i hi ha una possibilitat... Doncs agafem-la.
El tractat de Kosova diu que un estat es pot declarar independent sense que l'Estat major hi estigui d'acord. És la via?
Jo sóc més partidari del referèndum perquè democràticament és inapelable. Jo en preferira un d'acordat. Sinó, un de propi i finalment la declaració d'independència. La declaració de sobirania ja ens ha posat en una altra òrbita internacional. El que és important del tractat de Kosova és que deixa clar que cap part de la legalitat internacional pot aturar un procés d'independència. Ens vam equivocar entrant al debat de la UE, però també és veritat que la situació de la UE és molt complicat. I ens hauríem de començar a plantejar si volem ser-hi o no.
Quin serà el paper de la UE?
Qua n es proclami la independència o hi hagi el referèndum començaran a passar coses. És normal que mentrestant no es pronunciïn.
Parlava d'Escòcia. Ens interessa fer el referèndum abans que ells?
Jo crec que sí. A mi m'agradaria molt que els escocesos guanyessin la consulta, però és més difícil que la guanyin ells que no pas nosaltres. Si la perdessin seria un mal precedent per a nosaltres.
El problema el tenim els catalans o el té Espanya?
El que crec que no s'ha entès encara és que després de la Diada, Espanya ja no pinta res. Ja poden dir el que vulguin que nosaltres hem de seguir el nostre camí. Només podem perdre si tenim por i ens arrossem. és el que deia abans: només és qüestió de tecnologia jurídica. Políticament està guanyat. Hem d'anar cap a l'acord internacional a menys que Espanya rectifiqui, que jo no ho descartaria.
Tem que els interessos de partit afectin el procés?
Els partits són secundaris en el procés, a diferència d'Escòcia. Aquest és un moviment popular al qual se sumen els partits. La ciutadania està tranquil·la esperant que s'articuli la tecnologia. Si no ho fan, ja tornarem a dir-los com ho han de fer. Els partits tenen menys a dir del que aparenten. I a Madrid continuen sense entendre el que passa. Jo penso que a la llarga acceptaran un referèndum, perquè no tenen més remei. Si no l'accepta no té possibilitats de guanyar-lo. Si ho fa, el pot guanyar o perdre.
Al llibre parla de Catalunya com un estat soft-power.
Hem de començar a dir quina república volem. La independència no pot ser només canviar la bandera. I jo voldria un país tipus Dinamarca, que no és un gran potència però sí és tolerant, no té por dels seus ciutadans, és modern i la societat viu molt millor.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.