El Parlament declara vigents els dos textos del dret a decidir
La cambra respon al TC que la Declaració de Sobirania i la moció sobre la consulta són complementàries
Exigeix poder defensar aquesta posició al Constitucional
La Declaració de Sobirania i la resolució sobre el dret a decidir i la consulta impulsada pel PSC són vigents i complementàries. Aquesta és la resposta que ha donat el Parlament al Tribunal Constitucional (TC), que va exigir que s'aclarís si la segona moció substituïa la primera. D'aquesta manera, la cambra catalana planta cara al TC i al govern espanyol, que ha recorregut contra la declaració, i també exigeix poder-se defensar en aquest procés. Tots els grups de la mesa, a excepció del Partit Popular, van votar favorablement aquesta posició, que està basada en un informe dels serveis jurídics de la cambra.
Fa un parell de setmanes la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ja va subratllar que aquesta petició del TC és “insòlita i sense precedents”, i ahir ho va reafirmar. En aquest sentit, va apuntar que la segona resolució, la que parla sobre l'exercici del dret a decidir d'acord amb un pacte amb l'Estat espanyol, complementa alguns punts de la declaració, però en cap cas la substitueix. I és que la Declaració de Sobirania va un pas més enllà i defineix Catalunya com a “subjecte polític i jurídic sobirà”.
El president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, va celebrar aquesta decisió i va recordar que un text no elimina l'altre ni a l'inrevés.
Defensa jurídica
D'altra banda, el Parlament també reclamarà a l'alt tribunal poder-se defensar en tot aquest contenciós. De moment, el Tribunal Constitucional encara no s'ha pronunciat sobre si admet a tràmit la impugnació de la declaració que va tirar endavant La Moncloa. És per això que la cambra catalana entén que pot presentar al·legacions en aquest punt del procés i així evitar que el recurs s'admeti i, per tant, que el cas s'arxivi sense haver-hi d'haver la pertinent deliberació dels magistrats.
Els serveis jurídics argumenten que hi ha un precedent que fa viable aquest pas. Es tracta de l'Estatut del País Basc del 2004, quan el govern d'Ibarretxe va poder defensar els seus arguments al Constitucional en unes circumstàncies semblants a les que ara es viuen al Parlament.
Els atacs espanyols
La tesi del PP contra la declaració es basa en el fet que es vulneren diversos preceptes de la Constitució perquè el Parlament català no pot usurpar la sobirania que, segons insisteixen, “recau en el conjunt del poble espanyol” i, al damunt, amb un objectiu inequívoc: amenaçar “la indivisible unitat de la nació espanyola”.
Davant d'aquests atacs el govern català ja ha manifestat diversos cops que el document és “inimpugnable” perquè no té efectes jurídics, i ha recordat que ni l'executiu espanyol ni el Tribunal Constitucional no faran “callar la voluntat del poble català”.