Política

La família Puig Antich denuncia el franquisme a una jutgessa argentina

La magistrada pren demà declaració a una de les germanes de Salvador

El procés té com a objectiu la detenció i el processament d'un exministre de Franco

La magistrada María Servini, titular del jutjat federal número 1 de Buenos Aires, prendrà declaració demà a Merçona Puig Antich, una de les quatre germanes de Salvador Puig Antich, executat el 2 de març de 1974 pel règim franquista. La diligència judicial és el primer pas d'una querella presentada per la família Puig fa un any a aquest jutjat argentí amb l'objectiu que els responsables de l'execució siguin jutjats i es reconeguin les irregularitats del procés judicial que va acabar amb la condemna a mort del jove llibertari.

La declaració consistirà fonamentalment en el tràmit de ratificació de la querella presentada, es farà amb l'ajuda del sistema de videoconferència, i Merçona Puig s'haurà de desplaçar fins a l'ambaixada de l'Argentina a Madrid, des d'on es connectarà telemàticament amb Buenos Aires. La primera intenció de Servini era desplaçar--se a l'Estat espanyol per prendre-li declaració de forma presencial, però el Tribunal Suprem argentí va retallar a la jutgessa els mitjans necessaris per fer el desplaçament en condicions, i Servini va optar per fer-ho a través del sistema de videoconferència.

La denúncia presentada per les germanes Puig ha estat assessorada per un equip d'advocats, entre els quals destaca Carlos Slepoy, lletrat argentí que va tenir una participació activa en el setge jurídic contra el dictador Augusto Pinochet que va liderar el jutge Baltasar Garzón. Advocant al principi de la justícia universal, en la querella s'hi demana, entre altres coses, la detenció i el processament de Jesús Utrera Molina, que ocupava el càrrec de ministre del Movimiento Nacional quan es va aprovar l'execució de Salvador Puig Antich.

La querella argumenta que la condició d'òrgan col·legial d'un govern fa Utrera coresponsable d'aquell fet. Un cop hagi pres declaració, la magistrada Servini decidirà si tira endavant la denúncia i si dicta ordre de processament i detenció a través del corresponent manament internacional. Utrera Molina, que té 97 anys, és el sogre del ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón.

Les germanes Puig Antich han arribat fins a la justícia argentina després que el Tribunal Suprem espanyol hagi desestimat dues vegades, el 1994 i el 2007, la petició de revisió del procés contra el seu germà, tot i aportar noves proves que demostraven la il·licitud del procés. Posteriorment, ni el Tribunal Constitucional ni el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, el 2011, tampoc els van fer costat en la seva iniciativa de revisar el cas.

La mare de totes les querelles

La magistrada Servini dirigeix des de fa tres anys una macroinvestigació sobre els crims contra la humanitat comesos pel franquisme. El seu jutjat, una instància equiparable a l'Audiencia Nacional en l'ordenament jurídic espanyol, investiga el que es coneix com a Querella Argentina. Es tracta d'una macroquerella, una querella de querelles, perquè des que es va presentar el primer escrit d'acusació, l'abril del 2010, s'hi han afegit fins a un centenar de denúncies de persones individuals o de col·lectius. La denúncia de les germanes Puig Antich n'és una.

La magistrada intervé en la investigació dels crims del franquisme fonamentant-se en l'article 118 de la Constitució Argentina, que faculta els tribunals argentins a perseguir els crims contra la humanitat allí on sigui que s'hagin comès i qui sigui que els hagi perpetrat. Entre els denunciats hi ha exministres de Franco, jutges, policies i altres funcionaris acusats de participar en actes de repressió i tortura del règim. La declaració de Merçona Puig és la primera d'una sessió d'interrogatoris que s'allargarà demà i divendres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.