El TC suspèn la declaració de sobirania del Parlament

El Tribunal Constitucional (TC) ha suspès cautelarment la declaració de sobirania aprovada pel Parlament el passat 23 de gener amb els vots de 85 diputats (CiU, ERC, ICV i un de la CUP) i que declarava Catalunya com a subject polític i jurídic sobirà. Aquest dimecres els magistrats han admès a tramit el recurs que va presentar l'Advocacia de l'Estat a petició del govern de Mariano Rajoy, fet que implica que automàticament el text deixi de tenir vigència per un termini de cinc mesos prorrogable mentre no es resol la qüestió de fons. El TC traslladarà ara l'acord al govern espanyol i al Parlament de Catalunya perquè hi puguin presentar al·legacions.

L'encarregada de redactar la ponència del cas és la magistrada Adela Asúa, nomenada pel Senat a proposta del PSOE, que s'ha decantat per admetre la demanda del govern espanyol i per tant deixar sense validesa el text. És la primera vegada en democràcia que el Tribunal Constitucional suspèn un acord d'un parlament autonòmic.

L'acceptació a tràmit suposaria automàticament l'aplicació de l'article 161.2 de la Constitució pel què se suspèn la declaració per un període de cinc mesos, com passa cada vegada que l'executiu central impugna una llei o acord dels governs i parlaments autonòmics i en sol·licita la suspensió cautelar. El govern espanyol va reclamar aquesta mesura, malgrat que tècnicament en aquesta ocasió no es tracta d'un recurs d'inconstitucionalitat ni d'un conflicte de competències, perquè no recorre una llei, i per tant la decisió ha presentat dificultats formals afegides.

A la seva impugnació de 29 pàgines que va registrat el 8 de març després de rebre l'aval del Consell d'Estat, l'advocat de l'Estat assegurava que la declaració de sobirania és un “desafiament obert” a la Constitució i té “efectes polítics i jurídics” i no és només una declaració de principis. Segons els serveis jurídics del govern espanyol és “radicalment inconstitucional” perquè suposa “atribuir el dret de secessió” a Catalunya, i atempta contra els articles 1.2, 2, 9.1 i 168 de la Constitució que atribueixen la sobirania al poble espanyol.

Per contra, el portaveu del govern Francesc Homs, va avançar que si el Tribunal Constitucional deixava finalment en suspens la declaració, ho faria exclusivament per criteris polítics perquè la declaració “no té efectes jurídics”.

Els magistrats han adoptat la decisió després de deliberar sobre la qüestió de manera formal per segona vegada. A la primera, que va tenir lloc a principis d'abril, van emetre una providència en què donaven deu dies al Parlament per aclarir quina de les dues resolucions aprovades tenia validesa, o la del 23 de gener que van presentar ERC i CiU que es va aprovar per 85 vots a favor, 41 en contra i dues abstencions, o la moció que va presentar el PSC i que es va aprovar el 13 de març per 104 vots a favor, 28 en contra i 3 abstencions. Els magistrats demanaven a la cambra catalana que certifiqués si la segona substituïa la primera.

El Parlament va respondre assegurant que tan la declaració com la moció reflectien “la voluntat política” del poble de Catalunya i eren complementàries. Amb tot, advertia que cap de les dues iniciatives tenen “efectes jurídics vinculants” i demanaven al TC que abans de decidir sobre l'acceptació a tràmit de la impugnació sol·licités al·legacions a les parts. El Parlament i el govern consideren que cap de les dues pot ser impugnada davant el TC precisament perquè no es tracta de lleis ni normes que tinguin aplicació jurídica.