Política

DYANGO

CANTANT

“No es pot fer marxa enrere; ens faríem mal”

“El concert, el mosaic i tot el que es faci és una ajuda molt important de cara al referèndum”

Demanar el dret a decidir és el primer pas, però amb el pensament posat més enllà”

“‹Suspiros de España› és una cançó preciosa, un dels millors pasdobles, i la puc tornar a cantar, però si hagués viscut tot el que he cantat, no hauria resistit!”

Llegenda polifacètica
Josep Gómez Romero, internacionalment conegut com Dyango, va néixer el 1940 a Barcelona, “tot i que fa anys hi havia molta gent que es pensava que era argentí”, explica. Acumula 55 discos d'or i 40 de platí, al llarg de quatre dècades d'èxits a l'Estat Espanyol i Llatinoamèrica. Des de fa uns anys, a més de cantar, també pinta. Ho fa a la caseta annexa al seu xalet, del porxo de la qual penja una estelada.
Això de Catalunya i Espanya donaria per a un bolero, però per al concert la gent vol cançons que coneix

Quan Dyango va dir que sí a actuar en el Concert per la Llibertat, va obrir la caixa dels trons. La setmana passada, el van entrevistar per telefon a 13TV i els tertulians del programa Más claro, agua se li van llançar al coll. L'artista s'hi va tornar i, en paraules seves, va deixar sortir el catalanista que porta a dins.

Per què va decidir participar
en el concert?
A mi em fa il·lusió perquè som un munt de gent amb el mateix sentiment, que hem estat tota la vida esperant alguna cosa similar que no arribava mai.
Vostè ho estava esperant, això que està passant ara?
T'acostumes a tot i ja no esperes res. Però amb el temps un s'adona de la realitat. Jo, personalment, no em puc queixar: he tingut una carrera i he pujat una família. Però sempre hi ha alguna cosa a dins que saps que no acaba de fer net del tot, i a qualsevol català que el rasquis una mica li surt el catalanisme.
I a vostè quan li va sortir?
És que ens han fet agafar la il·lusió i mica en mica ha anat creixent, fins al punt que ens ho hem cregut de veritat.
Això no té marxa enrere?
Jo vull demanar als polítics que ja que estem tots units per aquesta il·lusió facin l'esforç per intentar-ho tot plegats i no ens deixin amb el cul enlaire. Si hi hagués marxa enrere, ens podríem fer molt mal, i la gent no s'ho creuria mai més. S'ha d'aguantar perquè ens han posat la mel a la boca. Si es perd es perd, però no perquè algú es tiri enrere després de tot el merder.
Però vostè no era independentista, no s'hi sentia. O sí?
Però qui s'hi sentia, independentista? Molt poca gent podria arribar-se a imaginar que estaríem en la situació actual. I ara això s'ha multiplicat per 100, o per 1.000. És una il·lusió per a tothom d'aquesta terra, i fins i tot per a gent que ha vingut de fora. I potser no ho veuré jo, que ho aconseguim, però ho veuran els meus fills.
Parla del dret a decidir, o de la independència?
Qui demana el dret a decidir està demanant també allò altre.
No tothom. ICV, per exemple.
Jo crec que no és així. Demanar el dret a decidir és el primer pas, però amb el pensament posat més enllà.
Hi ha artistes que sempre han fet bandera del seu pensament polític, però no és el seu cas. I el dia que se significa, tothom se sorprèn.
I més perquè la meva carrera sobretot està feta en castellà i per Amèrica. Potser per això m'ha tocat a mi el rebre, entre 60 artistes que van al concert.
S'esperava les reaccions?
No. Hi ha qui diu que no comprarà un disc meu mai més. A 13TV em van agafar de sorpresa. Pensava que volien parlar de música! Em van dir oportunista i vaig dir que si ser-ho és aprofitar l'oportunitat quan apareix, sí que ho sóc. I ara tenim una oportunitat única a la vida.
També li van recordar que vostè havia cantat Suspiros de
España
.
I la puc tornar a cantar! Si és un dels millors pasdobles que hi ha. Una cançó preciosa. Però si jo hagués viscut tot el que he cantat, no hauria resistit!
A la xarxa també ha rebut suports. Vostè que té Twitter veuria aquella etiqueta de #dyangodesencadenat.
Sí. I he decidit no llegir segons quins diaris i per internet mirar només coses en català que sé que em pugen la moral.
Ja sap què cantarà, al concert? Això de Catalunya i Espanya donaria per a un bolero.
Donaria per a moltes coses, sí, i també per a un bolero! Però quan la gent va a un concert vol escoltar les cançons que ja coneix.
Creu que el concert i el mosaic poden servir per llançar un missatge fora de Catalunya?
Segur! Tot hi ajuda, el concert, el mosaic i tot el que es faci és una ajuda molt important de cara al referèndum. I potser la gent de fora començarà a calibrar i a prendre's més seriosament el que es demana aquí. O a pensar que potser tenim raó.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.