Política

ÜLO LAANOJA

COORGANITZADOR DE LA CADENA HUMANA DEL 1989 ALS PAÏSOS BÀLTICS QUE INSPIRA LA QUE ES FARÀ A CATALUNYA PER LA DIADA

“Sense independència no hauríem fet el gran salt”

“Ningú enyora l'URSS, tret de certa massa de població russa. Només Putin proposaria tornar a l'anterior situació”

“La cadena va ser important per la visibilitat que ens va donar a tot el món”

“Hi ha la impressió que Europa va donar molt suport als països bàltics, però hi va estar en contra fins a l'últim moment i més”

Activista i polític.
Ülo Laanoja (Tallinn 1953), destacat membre del Front Popular que va lluitar per la independència d'Estònia, hi seria diputat en el primer Parlament sobirà. A més, seria vicepresident del Partit Socialdemòcrata i membre de l'assemblea parlamentària del Consell Europeu. Convidat per l'Assemblea Nacional Catalana, ara és a Barcelona per a la presentació, avui, de la cadena de la Diada.
Ja ens esperàvem problemes amb Rússia, així que des d'abans ens vam enfocar cap a Europa

C

om va sorgir la idea de la Via Bàltica, la cadena humana entre les tres repúbliques que inspira l'ANC?
Del Front Popular estonià, el juny del 1989, per denunciar el 50è aniversari del pacte Molotov-Ribbentrop entre Alemanya i l'URSS que hi va permetre l'annexió de les repúbliques bàltiques, però que Moscou no reconeixia. A partir d'allí es va estendre la proposta a Letònia i Lituània, on el front també tenia presència, tot i que eren moviments diferents. No sabíem que s'hagués fet enlloc abans.
El Front és semblant a l'ANC?
Hi ha similituds i diferències. El Front estava organitzat per empreses, més que per territoris, i va intentar crear estructures en complicitat amb Europa, ja que teníem molta relació amb ONG d'altres països. La majoria de gent no volia involucrar-se en la política oficial, cosa que no entenc perquè crec que és l'única manera de fer-ho, si bé després d'allí van sortir branques polítiques diverses, d'ideologies molt diferents. Estic d'acord, però, amb l'estratègia de l'ANC de no entrar en política, ja que llavors hauria de discutir per qüestions que la distraurien de l'objectiu.
Hi havia eleccions lliures en aquell moment?
A final dels 80, amb la perestroika, hi havia una assemblea general, una mena de Parlament, que començava a aprovar lleis per obrir l'escenari polític. Al 89 hi va haver eleccions locals de veritat, netes, i vaig entrar a l'Ajuntament de Tallinn, però fins llavors els candidats eren posats a dit des de Rússia.
Com i quan va sorgir el moviment independentista?
Des del 1939 sempre hi havia hagut reivindicacions nacionalistes, però va esclatar a partir de la tardor del 1987, quan els verds es van rebel·lar contra unes mines de bòsfor. Es volia protegir la terra... A partir d'allí, cada cop més gent del règim comunista es va anar passant al moviment nacionalista.
Com es va muntar la cadena?
Al juliol es van reunir els caps dels tres països, que després en serien primers ministres: Edgar Savisaar, d'Estònia, Ivars Godmanis, de Letònia, i Vytautas Landsbergis, de Lituània. Va estar organitzat en poc més d'un mes. Va ser fàcil perquè teníem gent a tots els pobles, i tothom hi volia participar. Només va caldre quadrar l'hora per unir-nos a la frontera i fer la línia.
Moscou hi va posar problemes?
Les autoritats locals i la policia ens van ajudar, era una cosa de tot el poble i no hi va haver problema. A Rússia es va fer molta propaganda en contra, però no hi van posar traves físiques. Llavors estaven molt ocupats en els seus problemes, i en organitzar-ho tan ràpid no van tenir marge per poder maniobrar en contra. I Moscou és molt lluny...
Què pretenien amb la cadena?
D'entrada, que Occident parés atenció i conegués l'existència d'aquest pacte del 1939. Però també va servir per cohesionar la població local, la de cada país, s'entén, perquè les tres repúbliques són molt diferents entre si.
Fins a quin punt va ser útil?
Va ser un pas entre altres, perquè ja s'havien fet coses abans i se'n van fer després, com grans festivals de cant similars als que a principi de segle ja havien empès a la independència. Però la cadena va ser important per la visibilitat que ens va donar a tot el món, i també a Moscou, que ens volia separar i va veure que anàvem tots tres països junts.
Va influir en la independència?
La declaració seria fruit d'altres coses més que del moviment cultural, però aquest tenia una base molt forta i sí que va empènyer els comunistes a fer-se nacionalistes. El president només va anar a Moscou a defensar-ho després de rebre 700.000 cartes del poble perquè ho fes.
Aquí ara es prepara un concert i un gran mosaic per internacionalitzar la causa. Ho veu bé?
És difícil de dir. Nosaltres no sabíem si tindria cap efecte tot el que organitzàvem, però ens va semblar oportú que calia fer-ho. Catalunya veu important guanyar-se simpaties a fora, però hi ha la impressió que Europa va donar molt suport als països bàltics, i no és així. De fet, hi va estar en contra fins a l'últim moment i més, perquè tenia por que destrosséssim els pactes de cohabitació. No va ser fins després de la proclamació d'independència, i del reconeixement de Ieltsin, que a fora ens van acceptar, començant per Islàndia.
Hi ha simpaties a Estònia per la causa catalana?
Realment poca gent la coneix, la que s'interessa per la política. A la resta li costa entendre que a Espanya hi ha Catalunya o el País Basc perquè no coneixen la història, igual que abans allà només s'explicava a partir del comunisme, i res d'abans. Avui és molt més fàcil difondre el missatge amb internet, per explicar la història i sensibilitzar la gent.
Va ser complicada la transició?
El problema més gran, que aquí no tindreu, va ser que abans a l'URSS només estava permès el que estava escrit, i la resta estava prohibit. Ho vam haver de capgirar d'un dia per l'altre, i al principi hi va haver un caos que va dur a males decisions que encara patim avui. A més, va ser complicada la creació d'estructures d'estat, sobretot pel que fa a les fronteres i la defensa.
Estònia ha fet un gran salt i és avui un país modern que s'agafa com a model... Hagués estat possible l'evolució a l'URSS?
No ho hauríem fet sense la independència, de cap manera. Des de fora sembla més maco que a dins, però ningú enyora l'URSS, tret d'una massa de població russa, si bé ja no hi ha partits russòfils al Parlament. Crec que només Putin proposaria tornar a l'anterior situació...
Vau tenir problemes amb Rússia un cop ja independents?
Sí, tal com ens esperàvem. Però des d'abans ja ens havíem enfocat cap a Europa per sortir de la crisi i no ens van afectar tant.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.